We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Qui sentencia què

2 0 0
12.07.2019

Roma locuta,

causa finita

La resposta a la sentència haurà de ser sostinguda, constant, continuada i permanent –o no serà–. Fonamentalment, perquè els seus efectes han estat planificats perquè siguin sostinguts, constants, continuats i permanents. De llarga durada i ampli espectre. En lògica recíproca, la resposta política i solidària hauria de ser inevitablement proporcional. La requisitòria és complexa i el dilema, gens fàcil: com es tomba una sentència com la que caurà? Com s’altera i es converteix en condemna per a qui l’emet? Com es fa insostenible i insuportable la seva aplicació? Com es desmunta i despulla la raó d’estat? Quan acabaran els exilis? Quan tornaran a casa presos i preses? Com es desconstrueix, finalment, l’equació repressiva i quant de temps ens costarà? Com continua la lluita democràtica per l’autodeterminació?

Massa sovint, la pregunta recurrent és què passarà –i val la pena rumiar-hi sempre, és clar–. Però la pregunta pertinent, la de debò, la més necessària i l'única que pot esbossar com modificar rumbs, excepcions i coces, és què farem i com podem respondre-hi. No què faran ells –prou sabut–, sinó què farem nosaltres. Panoràmica general, als despatxos on es planifica la repressió, que sempre és una guerra de desgast, poden assumir sense despentinar-se una setmana de protestes, de mobilitzacions i d’actes massius, vaga general inclosa. Si és el preu que han d’assumir, el pagaran de grat. Ja s’ho descompten des d’avui. Per això la pregunta és encara oberta i requereix respostes urgents, meditades, sospesades i........

© Ara.cat