We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

A la línia del front

1 0 0
06.09.2019

"Bizitza triste eta ederra"

Iñigo Muguruza

Estava molt temptat de respondre al conseller Damià Calvet a propòsit de la darrera cimera del G-7, de l’article que va escriure en aquestes pàgines –un diari obert, diuen, és un país debatent amb si mateix– i de si, des de posicions tan antagòniques, podíem arribar a un diagnòstic comú sobre el resultat, ja magre i desolador –i previsible–. Ell va escriure que mentre d’altres protestàvem 'in situ' i a peu de carrer, ell esperava que en sortís una agenda climàtica i social, que, com és sabut, mai va aparèixer enlloc i continua brillant per la seva vergonyosa absència. Protestar és també, segurament, una forma activa d’esperar, movent-se perquè algun dia alguna cosa canviï. En canvi, no m’atreviria a dir que esperar i punt, sense res més, sigui cap forma de protesta, pressió o demanda. En tot cas, cap agenda democràtica ni ecològica ni social ha sortit del fortí militar i militaritzat que blindava el clan feudal i plutocràtic del G-7 a Biarritz. Cap ni una. 'Verba volant, facta manent'. I aleshores què?

Hi estava molt temptat, sí, i em semblava imprescindible poder obrir el debat, però l’urgent mai deixa pas a l’important i les males notícies sempre s’escolen, sense epidural i de forma intravenosa, com una bufetada i un cop de puny a boca d’estómac. Esperança de vida a casa nostra, dades d’aquesta setmana: dotze anys separen els ravals dels barris pobres dels búnquers dels barris rics. 4.380 dies més per a pocs, 4.380 nits menys per a molts. Més, una altra estadística del Banc d’Espanya escopint a la cara sense cap sorpresa: els joves de 30 anys d’avui ja viuen pitjor que els joves de 30 anys de fa només una dècada. Les falses promeses passades –fantasia contra realitat– declinades en retrocés cert i involució present.

Esperança de vida a casa nostra, dades........

© Ara.cat