We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

4.113

1 0 0
28.06.2019

"La tortura degrada irreparablement el codi moral

de qui l’aplica materialment, dels responsables

que l’autoritzen i de la societat que l’accepta,

explícitament o implícitament"

Javier Ortiz

Ha passat més desapercebut del que temia i amb menys polèmica de la que creia. Ha passat, tot plegat, de puntetes. Podria ser que fos una variant estranya de la liquadora de la llei del silenci: quan no se’n parlava, perquè restava ocult; quan se’n parla, per continuar ocultant-ho. Però no és cap fet menor. El dijous 20 el ple del Parlament basc va aprovar per unanimitat –i això vol dir incloent-hi PP i PSE– una resolució de reconeixement oficial i suport institucional a totes les víctimes de la tortura. No era cap pronunciament retòric, teòric i llunyà sobre Guantánamo o l’enèsim pou del dolor del mapa global. No. Era un suport a les 4.113 persones que, acreditadament, han patit tortura al País Basc entre 1960 i 2014, a mans d’agents dels distints cossos policials. No lluny, sinó a prop; no fora, sinó a casa; no remotament, sinó fins no fa gaire. 4.113 casos de tortura documentats, en dictadura o 'demoblanda', és com un mirall trencat recompost, bocí a bocí. La incidència real va ser molt més gran.

Tortures impunes, no cal ni dir-ho. Poques investigacions, escasses sentències i uns quants indults. 20 sentències del Suprem i 49 condemnats: el 60%, indultats. La resta, el desert real de la impunitat. Però es veu que la polèmica 'prêt-à-porter' és que fineixi la censura i que Otegi sigui entrevistat a RTVE: per cert, ni una sola pregunta del periodista la nit del 26 de juny, tot just la Diada Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura decretada per l’ONU. 'Blackout'. El que no es diu, no passa; el que no es........

© Ara.cat