We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

30

1 0 0
18.10.2019

«Es preciso recordar periódicamente

que tenemos derecho a decir no»

Sorprenentment –potser interessadament, perquè esquerdava molts relats autoimposats– va passar ben desapercebut. Massa. I això que va succeir a penes fa sis mesos. Març del 2019. Contra tant de soroll, trenta persones, majoritàriament ciutadans espanyols però també gallecs i bascos, anunciaven, en roda de premsa a Madrid, que s’autoinculpaven judicialment amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Vuit han rebut ja resposta dels tribunals, cadascuna d’elles distinta i més kafkiana que la següent, perquè l’autoinculpació –com a forma de denúncia, protesta i solidaritat– els plantejava un problema gairebé irresoluble i quàntic: com dir-los que no era delicte el que assumien quan alhora estava sent jutjat com a delicte al banc dels acusats del Tribunal Suprem?

Dilluns, inspiració d’una roda de premsa en una primavera a Madrid, es presentarà la campanya massiva d’autoinculpacions que impulsa Òmnium, En Peu de Pau, Silencis de Tarragona i Taca d’Oli de Reus

El valor intrínsec, incommensurable encara, d’aquelles trenta autoinculpacions naixia de la lúcida consciència democràtica que la regressió autoritària, la degradació penal i la deriva repressiva que vivim ja ens afecta a totes i tots i que som tots els que ja estem en un lloc pitjor. I, sort de la memòria, tenia antecedents en l’escola lliure de les desobediències pacífiques i no-violentes, en clau feminista, antimilitarista o antirepressiva, però sempre solidària. Es va fer als primers 80, amb dones i metges perseguits per garantir el dret al propi cos en la defensa del dret a l’avortament. Es va fer als anys noranta, en cada judici a cada........

© Ara.cat