We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

El dia que la indignació ha vençut la repressió

2 0 0
11.09.2018

TEMA DEL DIA
Mobilització. L’independentisme ho ha tornat a fer per setè any consecutiu. Ha tornat a demostrar que és el moviment polític europeu amb més capacitat de mobilització al carrer. Les xifres d’assistència tornen a superar el milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, gens sospitosa d’inflar-les, i superen fins i tot l’estancament d’aquests darrers anys. I tot plegat sense ni un sol incident, com cada any. La policia espanyola que va enviar el ministre d’Interior per a la Diada, per fer por, ja pot tornar cap a casa, perquè aquí no hi fa res. L’única violència que hi ha a Catalunya és la que provoca l’extrema dreta o la policia espanyola mateix. Les ferides pels cops de porra durant referèndum del primer d’octubre encara estan obertes.

Al carrer, l’independentisme continua demostrant l’hegemonia. No hi ha símptomes de fatiga ni de retrocés. Després d’un any com aquest que ha passat, hi havia risc d’un cert cansament, però la gent no falla mai. L’empresonament i l’exili dels dirigents independentistes, lluny d’acovardir la gent, l’ha mobilitzat. La indignació per la repressió ha fet que sortís més gent a manifestar-se i la llibertat dels presos ha estat un clam en tot el recorregut. La manifestació d’avui ha estat un assaig perquè puguem veure què pot passar durant el judici dels presos polítics i sobretot si hi ha una sentència condemnatòria. El carrer no fallarà i respondrà. Alguns, a Madrid, ja en poden prendre nota, d’això d’avui, perquè l’independentisme està preparat per a respondre a un judici que tothom sap que serà injust.

Avui s’ha vist que els advocats dels presos s’havien convertit en els nous referents mediàtics de l’independentisme. Els discursos d’avui d’Aamer Anwar i Ben Emmerson tenen l’èpica i la frescor que alguns polítics independentistes han perdut, atrapats en la gestió autonòmica o cercant un pacte amb Madrid per un referèndum acordat que no arribarà si es basa solament en bones paraules i oblida aquesta força de la societat civil. Un fenomen que també s’observa en Jaume Alonso-Cuevillas. De la manifestació, se’n desprèn una exigència als partits. Primer, d’unitat. S’ha cridat unes quantes vegades. Les........

© VilaWeb