10.01.2024 - 13:19
|
Actualització: 10.01.2024 - 13:31
Junts per Catalunya ha expressat preocupació per una de les mesures que inclou un dels decrets llei aprovat pel govern espanyol el mes passat i que avui se sotmet a votació al congrés per a la convalidació. Perquè considera que la introducció d’un nou article a la llei d’enjudiciament civil, el 43 b, complicarà l’aplicació de la llei d’amnistia quan hagi entrat en vigor i que la pot endarrerir ben bé fins a mitja legislatura espanyola, és a dir, d’ací a dos anys. Els jutges que hi vulguin posar entrebancs, els posaran sense necessitat d’aquesta reforma, segons indiquen unes quantes fonts jurídiques consultades per VilaWeb, però també destaquen que l’article 43 b pot fer-ho més fàcil, pot agilitzar-ho, pot fer viable una conxorxa de jutges contra l’aplicació de l’amnistia, si n’hi hagués.
Aquest nou article parla de l’efecte que tenen les qüestions pre-judicials que els tribunals facin al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) quan tenen dubtes sobre l’aplicació del dret de la Unió en un cas concret; i deixa clar que una qüestió pre-judicial atura el procediment automàticament fins que no sigui resolta pel TJUE. El temps de resolució és llarg, i es pot allargar ben bé dos anys. Per exemple, les qüestions pre-judicials que el jutge Pablo Llarena va plantejar el març del 2021 sobre l’extradició dels exiliats es van respondre el gener del 2023.
D’aquí ve en primer lloc la preocupació de Junts. Perquè el Tribunal Suprem ja va deixar clar —indirectament i mitjançant filtracions— que miraria d’obstruir, d’endarrerir, l’aplicació de l’amnistia en el cas de Carles Puigdemont i els altres exiliats tot presentant una qüestió pre-judicial al TJUE. La pràctica general d’aquests darrers anys era que la presentació d’una pre-judicial aturava el procediment judicial sobre el qual el jutge feia la consulta al tribunal europeu. Però fins ara això depenia del criteri de cada jutge, i, de fet, Llarena no va aturar pas la causa judicial contra els exiliats mentre esperava la resposta del TJUE, i una bona prova d’això fou la detenció de Puigdemont a l’Alguer, a instància del Suprem espanyol, el setembre del 2021.
Ara aquesta reforma deixa clar que la suspensió del procediment és automàtica. I cal recordar que la suspensió és només sobre el cas concret que té entre mans un jutge. L’amnistia afecta centenars de causes que són en molts tribunals diferents, cadascun dels quals haurà d’aplicar la llei d’amnistia tan bon punt entri en vigor i en un termini màxim de dos mesos, tal com marca el text de la llei acordat entre el PSOE i els partits independentistes. És a dir, que un jutge faci una pregunta al TJUE plantejant els dubtes sobre l’aplicació de l’amnistia en un cas concret no vol dir que aturi l’aplicació general de la llei; la pot suspendre temporalment només sobre el cas en qüestió. I això, que ja era un recurs obstruccionista a l’abast dels jutges que tinguin ganes de torpedinar l’amnistia, ara, amb aquest decret, queda clarificat i posat negre sobre blanc en un text legal. El canvi, en aquest sentit, és mínim.
L’aspecte més nou d’aquest article 43 b és en el segon paràgraf. Perquè implica que qualsevol jutge o tribunal pot suspendre l’aplicació de la llei d’amnistia, en el cas que tingui entre mans, si considera “necessària” la resposta que el TJUE hagi de donar a un qüestió pre-judicial “directament vinculada amb l’objecte del litigi” que ja hagi plantejat abans un altre tribunal. És a dir, no cal que cada jutge que tingui dubtes sobre l’aplicació de la llei en el seu cas presenti la pre-judicial al TJUE; n’hi ha prou que ho faci un de sol perquè els altres jutges suspenguin el procediment tot esperant la resposta de Luxemburg si ho consideren necessari.
Si Pablo Llarena és el primer que fa una pregunta al TJUE sobre l’aplicació de l’amnistia en la causa dels exiliats, els altres jutges que hagin d’aplicar l’amnistia poden decidir que ho aturen tot fins que Llarena no tingui la resposta que demana. La qüestió és si hi pot haver una certa conxorxa de jutges que es neguin a aplicar l’amnistia amb el pretext que, abans, el TJUE ha de resoldre els dubtes plantejats per la més alta instància judicial espanyola, el Tribunal Suprem. Aquesta reforma de la llei ho facilitaria.
Però hi ha un altre aspecte important a tenir en compte: què han de preguntar els jutges al TJUE sobre l’amnistia? No poden demanar qualsevol cosa, si no volen que la qüestió pre-judicial sigui inadmesa; de manera que no poden formular cap pregunta genèrica sobre la compatibilitat de l’amnistia amb el dret de la UE; perquè el TJUE té una doctrina clara iz recent, segons la qual no té res a dir sobre les amnisties, perquè són de competència dels estats, tenen a veure amb qüestions de constitucionalitat. L’amnistia no és qüestionable en el dret de la Unió.
Ho saben prou bé els magistrats espanyols que tenen entre mans causes sobre el procés al Tribunal Suprem (Pablo Llarena) i a l’Audiència espanyola (Manuel García-Castellón, Alfonso Guevara…). Per això pensen la manera de fer qüestions pre-judicials que siguin admeses pel TJUE i que puguin ajornar l’aplicació de l’amnistia. Es plantegen de fer preguntes pre-judicials no pas sobre si l’amnistia és vàlida, sinó sobre si el fet de deixar de perseguir delictes de malversació i de terrorisme (en aquest cas per aplicació d’una amnistia) és compatible amb el dret comunitari. I, més concretament, amb les directives europees contra la corrupció i contra el terrorisme, que diuen que els estats tenen l’obligació de perseguir aquests delictes d’acord amb una sèrie de criteris.
Llarena podria demanar al TJUE si és correcte d’aplicar l’amnistia a Puigdemont perquè implicaria deixar d’investigar un presumpte cas de malversació de fons públics, que és el delicte més greu pel qual són perseguits ara mateix tant ell com els consellers Toni Comín i Lluís Puig. Si efectivament Llarena fa aquesta pre-judicial, què implica la reforma legal que preveu el decret llei del govern espanyol? A la pràctica, i seguint aquest exemple, un altre jutge que tingui un cas de malversació sobre el procés i que hagués d’aplicar l’amnistia podria dir que també n’atura l’aplicació fins que no hi hagi una resposta del TJUE. Seria el cas de Lluís Salvadó i Josep Maria Jové al TSJC per l’organització de l’1-O, acusats de malversació, entre més delictes, i previst per a l’abril i el maig vinent. O el cas instruït pel jutjat 13 de Barcelona que afecta desenes d’ex-alts càrrecs del govern. El nou article 43 b facilitaria a aquests jutges d’aturar l’aplicació de l’amnistia si primer ho fa Llarena amb una pregunta al TJUE.
Però això no estaria pas justificat en cap dels altres casos on no hi hagi acusació de malversació. Com pot justificar cap jutge que tingui un cas sobre lesions, atemptat a l’autoritat, desordres públics o danys que per aplicar l’amnistia necessita la resposta del TJUE a Llarena sobre la malversació? Amb la reforma legal ho podria fer, sempre que fos de manera motivada. Però si ho fes, actuaria de manera contrària a dret.
L’ús de les pre-judicials com a arma dilatòria en l’aplicació de l’amnistia és limitat. Amb la mesura inclosa en el nou decret llei del govern espanyol, podria facilitar-ho en alguns casos comptats. Però la llei d’amnistia de cap manera quedaria suspesa i tan bon punt entrés en vigor s’hauria d’anar aplicant per part dels jutges, d’ofici o bé a instància de part.
Realment l’amnistia és en risc amb el decret del govern espanyol?
6
21
10.01.2024
10.01.2024 - 13:19
Actualització: 10.01.2024 - 13:31
Junts per Catalunya ha expressat preocupació per una de les mesures que inclou un dels decrets llei aprovat pel govern espanyol el mes passat i que avui se sotmet a votació al congrés per a la convalidació. Perquè considera que la introducció d’un nou article a la llei d’enjudiciament civil, el 43 b, complicarà l’aplicació de la llei d’amnistia quan hagi entrat en vigor i que la pot endarrerir ben bé fins a mitja legislatura espanyola, és a dir, d’ací a dos anys. Els jutges que hi vulguin posar entrebancs, els posaran sense necessitat d’aquesta reforma, segons indiquen unes quantes fonts jurídiques consultades per VilaWeb, però també destaquen que l’article 43 b pot fer-ho més fàcil, pot agilitzar-ho, pot fer viable una conxorxa de jutges contra l’aplicació de l’amnistia, si n’hi hagués.
Aquest nou article parla de l’efecte que tenen les qüestions pre-judicials que els tribunals facin al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) quan tenen dubtes sobre l’aplicació del dret de la Unió en un cas concret; i deixa clar que una qüestió pre-judicial atura el procediment automàticament fins que no sigui resolta pel TJUE. El temps de resolució és llarg, i es pot allargar ben bé dos anys. Per exemple, les qüestions pre-judicials que el jutge Pablo Llarena va plantejar el març del 2021 sobre l’extradició dels exiliats es van respondre el gener del 2023.
D’aquí ve en primer lloc la preocupació de Junts. Perquè el Tribunal Suprem ja va deixar clar —indirectament i mitjançant filtracions— que miraria d’obstruir, d’endarrerir, l’aplicació de l’amnistia en el cas de Carles Puigdemont i els altres exiliats tot presentant una qüestió pre-judicial al TJUE. La pràctica general d’aquests darrers anys era que la presentació d’una pre-judicial aturava el procediment judicial sobre el........
© VilaWeb
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
