24.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 24.01.2024 - 21:43
“És justament allò que volia aconseguir García-Castellón abans de jubilar-se”, es lamentava Joaquín Urías, professor i ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol, quan va saber com s’havia redactat el punt de la llei d’amnistia que exclou els delictes de terrorisme. Perquè considera que la llei en surt debilitada internacionalment, que “allò que vol la dreta és que la llei d’amnistia soni exagerada, que sembli que es perdonin terroristes, assassins, violadors… i ho aconsegueixen”. I diu això perquè la redacció acordada entre el PSOE, ERC i Junts sembla diferenciar casos de terrorisme: els que “hagin causat violacions greus dels drets humans” i els que no. Com que el jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic i de l’operació Judes, Manuel García-Castellón, ha forçat tant la màquina per a definir-les totes dues, tant sí com no, dins del tipus penal de terrorisme, ha portat els negociadors de Junts i d’ERC a caure el parany de què alertava Urías: si els jutges consideren que això és terrorisme i no s’ha d’amnistiar, esmenem la llei perquè digui que només en poden quedar fora els casos que “violen greument els drets humans”. Però això és incongruent, i facilita encara més als jutges la presentació d’una pregunta pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE perquè, si més no, aturi durant un parell d’anys l’aplicació de l’amnistia a aquestes causes.
L’esmena pactada i incorporada al text de la llei és pràcticament definitiva. Perquè és el redactat que accepta el PSOE, fins on ha estat disposat a canviar la redacció inicial del punt de la llei que deia que els actes tipificats com a delictes de terrorisme s’havien d’excloure de l’amnistia sempre que hi hagués una sentència ferma i encaixessin amb les conductes descrites en la directiva europea sobre el terrorisme. L’exigència de la sentència ferma en aquest punt, i no pas en la resta d’exclusions de l’amnistia, presentava dubtes de constitucionalitat als negociadors de les forces independentistes.
El requisit es va afegir a l’exclusió dels delictes de terrorisme que el PSOE va imposar durant la negociació de la llei. No hi havia cap base jurídica per a fer-ho, perquè la legislació internacional no diu en cap cas que els delictes de terrorisme no siguin susceptibles de ser amnistiats, com sí que ho diu en els casos de tortures i tracte degradant, de delictes de lesa humanitat, genocidi… Però per als socialistes era una línia vermella, i ERC i Junts van acceptar-la, tot afegint-hi el requisit de la sentència ferma. Era una manera, deien, de protegir els dotze CDR investigats en l’operació Judes, que no tenen encara en l’horitzó cap data de judici.
Però García-Castellón es va moure per rebentar l’amnistia i la investidura de Pedro Sánchez i va reactivar la causa del Tsunami Democràtic com una causa de terrorisme afegint-hi Carles Puigdemont i Marta Rovira. I Junts i ERC s’han afanyat a negociar canvis amb el PSOE en la redacció d’aquest punt, perquè el jutge no tingués marge de maniobra i no pogués interpretar que l’exclusió es podria aplicar als encausats del Tsunami. De fet, tots dos partits van demanar que se suprimís aquesta exclusió, per foragitar aquest perill, però també perquè jurídicament és innecessària. El PSOE no s’hi avé, perquè per a ells, políticament, sí que és necessari: per justificar-se davant l’opinió pública espanyola i dels seus sectors més esvalotats per aquest pacte; per poder vendre, com ha anat fent aquests dos darrers dies, que el terrorisme no és inclòs en l’amnistia.
Aquest punt és redactat d’aquesta manera: s’exclouen de l’amnistia “els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats en el capítol VII del Títol XXII del Llibre II del codi penal que consisteixin en la comissió d’alguna de les conductes incloses en la directiva europea sobre terrorisme, sempre que, de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular, les previstes en l’article 2 [sobre el dret de la vida] i el 3 [sobre la prohibició de la tortura] del Conveni Europeu dels Drets Humans”.
El problema és que la definició és incongruent, tant amb la legislació espanyola com amb l’europea, en què no hi ha definides formes de terrorisme que violin més o menys els drets humans o que siguin més greus o menys. Fins i tot algunes interpretacions fetes a la premsa de Madrid consideren que implícitament s’accepta que hi ha una forma suau de terrorisme, que seria l’aplicable al Tsunami Democràtic. I no solament això, sinó que el fet d’establir aquests nivells diferents i de permetre la valoració de si hi va haver “una intenció directa” en la comissió dels delictes i la violació de drets humans dóna un marge de maniobra important als jutges perquè decideixin allò que vulguin. I això és especialment perillós quan parlem de jutges com García-Castellón, que, malgrat disposar de prou dades, informació i proves que de cap manera les protestes del Tsunami Democràtic no poden ser qualificades de terrorisme, les hi qualifica, i contravé fins i tot el criteri del fiscal.
Junts i ERC mantenen una certa esperança que, amb vista al ple del congrés de la setmana vinent que ha de validar el dictamen aprovat en la Comissió de Justícia d’abans-d’ahir i, per tant, el text definitiu de la llei, el PSOE canviï de parer i s’avingui a excloure’n l’esment del delicte de terrorisme. Però ara per ara aquesta esperança és només un acte de fe, perquè el PSOE ja no es pensa moure. I, tal com deia Urías, tots romanen dins el parany de García-Castellón, els socialistes inclosos.
Han caigut al parany de García-Castellón? El problema del terrorisme tou
7
43
25.01.2024
24.01.2024 - 21:40
Actualització: 24.01.2024 - 21:43
“És justament allò que volia aconseguir García-Castellón abans de jubilar-se”, es lamentava Joaquín Urías, professor i ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol, quan va saber com s’havia redactat el punt de la llei d’amnistia que exclou els delictes de terrorisme. Perquè considera que la llei en surt debilitada internacionalment, que “allò que vol la dreta és que la llei d’amnistia soni exagerada, que sembli que es perdonin terroristes, assassins, violadors… i ho aconsegueixen”. I diu això perquè la redacció acordada entre el PSOE, ERC i Junts sembla diferenciar casos de terrorisme: els que “hagin causat violacions greus dels drets humans” i els que no. Com que el jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic i de l’operació Judes, Manuel García-Castellón, ha forçat tant la màquina per a definir-les totes dues, tant sí com no, dins del tipus penal de terrorisme, ha portat els negociadors de Junts i d’ERC a caure el parany de què alertava Urías: si els jutges consideren que això és terrorisme i no s’ha d’amnistiar, esmenem la llei perquè digui que només en poden quedar fora els casos que “violen greument els drets humans”. Però això és incongruent, i facilita encara més als jutges la presentació d’una pregunta pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE perquè, si més no, aturi durant........
© VilaWeb
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
