02.03.2024 - 02:37
|
Actualització: 02.03.2024 - 02:38
Felipe VI va beneir la rebel·lió dels jutges espanyols contra l’amnistia ara fa dues setmanes. En l’acte anual que la cúpula judicial organitza a Barcelona per a donar la benvinguda als nous jutges, el rei espanyol va dir: “Són condicions indispensables en una democràcia la funció de jutjar i executar allò jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’estat independent i plenament separat dels altres poders”. El cap de l’estat s’alineava així amb la crítica furibunda de la dreta i l’extrema dreta, política, mediàtica i judicial, contra la llei d’amnistia, amb l’argument de la ingerència del poder legislatiu en el judicial, que era una manera de dir que no estaven d’acord que una llei pogués aturar la set de venjança contra l’independentisme català. Doncs bé, la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa que és la màxima autoritat sobre els estàndards judicials, els para els peus en l’informe que ha fet sobre la proposició de llei d’amnistia, tot responent les preguntes que li va adreçar el senat, on el PP va fer valer la seva majoria per a qüestionar l’amnistia a aquest organisme.
L’informe avala l’amnistia als represaliats del procés, diu que aquesta llei no vulnera de cap manera la separació de poders, recorda que els jutges estan obligats a complir la llei, que la malversació es pot amnistiar, no diu que el terrorisme no es pugui amnistiar, recomana que l’àmbit d’aplicació de l’amnistia es precisi més i s’expliqui millor i critica que la llei s’hagi tramitat com a proposició de llei i no com a projecte de llei, que hauria permès més control del text d’altres òrgans de l’estat, i que s’hagi fet pel tràmit d’urgència, perquè es tracta d’una llei molt sensible, que genera molta controvèrsia i que caldria que fos com més debatuda i contrastada, millor. És, en resum, en informe que desmantella l’a por ellos de la dreta, el poder judicial i el rei contra l’amnistia i contra les amnistiables i que fa una sèrie de recomanacions per a millorar al text.
I val a dir que si ara sabem tot això és perquè el govern espanyol ha filtrat l’esborrany de l’informe de la Comissió de Venècia dues setmanes abans de la reunió d’aquest òrgan per a validar-lo i fer-lo públic. Els estats sempre reben un text d’aquesta mena amb uns quinze dies d’antelació, i el govern de Sánchez, que aquestes darreres setmanes ha demostrat que té una fal·lera filtradora quan se sent acorralat políticament per a desvia l’atenció mediàtica, l’ha esbombat de seguida que li ha arribat a les mans. VilaWeb l’ha pogut consultar, i us resumim quins són els punts més importants, i que poden ser determinants per al futur i la sort de la llei d’amnistia.
Perquè el PP havia optat per l’estratègia d’anar a picar la porta de la Comissió de Venècia. Un informe desfavorable hauria pogut comprometre molt la credibilitat de l’amnistia a nivell internacional, i hauria pogut tenir conseqüències quan el text acabi arribant a instàncies com el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Justícia de la UE, o quan la Comissió Europea s’hi hagi de pronunciar. Un informe força favorable, com és el cas, té l’efecte contrari al pretès, i desarma moltes de les crítiques i els atacs. El PP havia traslladat sis preguntes, i totes han estat respostes amb molt de detall, al llarg d’una trentena de pàgines i tenint sempre presents les disposicions del dret internacional en matèria de drets humans i d’un funcionament correcte de l’estat de dret.
Una de les preguntes del PP (mitjançant el senat) era si el contingut de la llei d’amnistia impedia l’actuació dels jutges penals espanyols. La pregunta, l’hauria pogut fer Felipe VI (“que s’executi allò que s’ha jutjat”). I la resposta de la Comissió de Venècia ve a dir que qui fa la pregunta no entén gaire què és una amnistia. “Són conseqüències lògiques de la supressió retroactiva de la responsabilitat penal: s’abandonen els procediments pendents, no se n’incoen de nous, s’anul·len les sentències i no s’executen les penes pendents o se n’interromp l’execució”, diuen els membres de la comissió. Això encaixa amb allò que s’entén per una amnistia. Ara, tenen en compte que, tal com diu la llei, l’amnistia l’escriu i l’aprova el poder legislatiu, però són els jutges els que l’han d’aplicar. “Mentre la decisió sobre si s’ha d’aplicar l’amnistia és del jutge, d’acord amb els criteris general continguts en la llei d’amnistia, no hi ha cap problema de separació de poders.”
I en relació amb això, una frase contundent de l’informe: “Els jutges estan obligats a complir la llei, tant en el cas dels canvis en la legislació penal com en un cas d’amnistia.”
Però hi ha una altra qüestió, més de fons, sobre la qual la comissió para els peus al PP. Una de les preguntes que els van fer arribar era si “la completa eliminació de la responsabilitat penal per actes comesos contra la integritat territorial d’Espanya amb la intenció d’aconseguir la secessió i la independència de Catalunya són compatibles amb l’estat de dret.” Per a respondre-hi, la Comissió de Venècia posa damunt la taula les normes del dret internacional sobre quins límits han de tenir les amnisties, i recorda que es tracta de violacions greus dels drets humans. I fa notar que la proposició de llei ja exclou aquestes violacions de drets, tals com les tortures i el tracte degradant, entre altres. I fa un recordatori: diu que els límits relatius a les violacions greus de drets humans d’acord amb el dret internacional no encaixen necessàriament amb allò que “les lleis domèstiques entenen per crims greus.”
És a dir, el crim greu d’atemptat contra la unitat d’Espanya no queda recollit en el dret internacional com un límit per a les amnisties. I, de pas, la comissió recorda que no és cosa seva de dir si l’amnistia és constitucional o no, que això ja ho resoldran el parlament, els jutges i el Tribunal Constitucional. I es permet de recomanar que, en veient la controvèrsia sobre aquesta qüestió, estaria bé fer una reforma constitucional per a aclarir-ho.
El PP també demanava a la Comissió de Venècia si es podien amnistiar delictes de terrorisme sense una sentència ferma. Així constava l’exclusió del delicte de terrorisme en la primera versió de la proposició de llei, i és el text que van examinar, amb data del desembre. Però això ja va canviar, perquè els partits favorables a la llei ja van entendre que no es podia formular d’aquesta manera, i així ho adverteix la Comissió: no es pot fer la distinció dins d’un mateix delicte entre uns que se’n beneficien i uns altres que no (els que ja tenen sentència ferma) pel moment processal de la causa.
A més, el PP demanava si es podia amnistiar la malversació, i li responen que sí. Ara, la Comissió avisa que cal que la malversació que s’amnistia estigui més ben precisada i vinculada amb el 9-N i amb l’1-O. De fet, hi ha algunes recomanacions i estirades d’orelles, com ara que la llei ha de formular amb prou precisió i claredat l’àmbit d’aplicació de l’amnistia, que quedi més clar en quins casos s’ha d’aplicar, per evitar “que es traslladin els conflictes de l’àmbit polític al judicial.”
El paper dels jutges sembla una preocupació constant de la comissió, que va sorgint al llarg del text; no tant per la necessària clarificació de la separació de poders, que la llei ja reconeix prou, segons ells, sinó per la seva funció d’aplicació de la llei. Al final de l’informe, hi ha un missatge implícit sobre el seu paper, en la darrera frase, quan la comissió acaba dient que espera que hi hagi cooperació lleial entre les institucions de l’estat, “per a considerar la possibilitat d’explorar procediments de justícia reparadora”.
Amb aquest informe la llei d’amnistia pot tenir més desbrossat el camí, perquè desactiva molts dels arguments amb què se la desqualificava i amb què es pretenia portar al Tribunal de Justícia de la UE, i perquè els negociadors de la llei la podran perfilar amb aquestes recomanacions d’ara fins al 7 de març (si no és que hi ha cap altra pròrroga), quan els negociadors s’hauran de posar d’acord en la comissió de justícia perquè el text no vagi a la paperera. Junts el farà valer, combinat amb l’obertura de causa penal contra Puigdemont i Wagensberg per terrorisme al Suprem, per pressionar el PSOE, perquè accepti de retirar l’exclusió de terrorisme. Perquè la Comissió de Venècia no diu que no es puguin amnistiar els investigats per terrorisme, més aviat el contrari. Felipe VI no té raó, però el ministre Bolaños tampoc veu avalades les seves línies vermelles. I el temps s’acaba i la pressió és com més va més insuportable.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
visit website
