Creat: 07.01.2024 | 05:30

Actualitzat: 07.01.2024 | 05:30

No, al final no m’ha tocat ni Gordo ni Grossa ni la del Niño. Aquestes dues darreres era bastant difícil, perquè no hi jugava ni un euro. A la de Nadal tampoc no gaires, un parell de dècims, i només perquè els companys de feina m’hi van insistir més que altres anys: la perspectiva de compartir oficina amb uns quants milionaris sobrevinguts, els mesos que em queden per jubilar-me. Res, que el Porsche Panamera s’haurà d’esperar. Dies enrere, la secció Sobre rodes d’aquest periòdic dedicava una plana sencera al nou model allargassat fins a cinc metres de la marca alemanya del cavallet. A la foto, un esplèndid exemplar color carabassa (pensava que els Porsche com cal havien de ser vermells, igual que els Ferrari, que també llueixen un èquid a l’escut, en aquest cas rampant). Més funcions digitals, sistemes de propulsió e-hybrid de major potència, engegava el text informatiu. Un motor turbo de 680 CV, capaç d’atènyer els 315 km/h. De 0 a 100 en 3,2 segons. Em ve al cap la sensata reflexió d’Amália Rodrigues al fado Estranha forma de vida, escrit per ella mateixa: “Se nâo sabes onde vais, porque teimas em correr.” Si no saps on vas, per què vols córrer tant? Bé, m’hauria de caure un bon escatxic del primer premi, per comprar-me un cotxàs així. I encara m’ho rumiaria. Massa ostentós. Quants Porsche Panamera deuen rodar per aquí a Lleida? Diria que menys que dits té una mà. O potser no, ves a saber. Aquesta ciutat no para de sorprendre’ns. Per bé i per mal i per qüestions que deixen impassible la majoria, com l’al·ludida. De moment, buscaré consol en la saviesa consuetudinària: “La millor loteria, treball i economia.” O al resignat, però no menys cert, “salut hi hagi”. També em va consolar, de la falta de sort a la rifa, que segons diuen pressuposa fortuna amorosa, la lletra d’El pobre alegre, que vaig sentir la tarda del 23 de desembre, durant el primer Gran Concert de Nadal a l’església de Bell-lloc, inici d’una bonica tradició. Trenta cantaries de la vigatana coral Canigó interpretant nadales, algunes de Bach, Händel, Mendelssohn o Brahms; d’altres populars catalanes, com la referida melodia: “Soc pobre i no envejo la vida del ric/ perquè me la passo molt més divertit./ Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat./ Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.” Això mateix, pobrets, però alegrets. Qui no es conforma és perquè no vol.