L’esdeveniment més notable de la setmana a Catalunya ha estat la manifestació de protesta de la pagesia que va tenir lloc aquest dijous i divendres. El volum de la manifestació i la destacada presència de tractors a Barcelona ja van ser un fet inèdit. Però sobretot cal destacar la bona predisposició amb què va ser acollida la manifestació i els aplaudiments que va suscitar, un fet que no és pas gaire habitual. La realitat és que fer de pagès no és gens fàcil i aquests dies els que en fan ho han destacat perfectament. No només pel fet que es tracti d’una feina que no té horaris, ni caps de setmana, ni vacances pagades. Sinó perquè topa amb dificultats i entrebancs insòlits, entre ells els tràmits i la paperassa legal que s’exigeix a la pagesia del país per poder posar els seus productes a la venda, que contrasta amb el fet que si els mateixos productes són importats de l’exterior no s’han de sotmetre als esmentats controls burocràtics. Per tant, seguir fent de pagès té poc atractiu i això fa que moltes explotacions agràries es vagin abandonant perquè els joves que les haurien de continuar prefereixen dedicar-se a d’altres feines més ben remunerades. La tractorada d’aquesta setmana és tot un senyal d’alerta que hauria de fer obrir els ulls a tothom. Està molt bé aplaudir els nostres pagesos quan es manifesten, però sobretot cal donar-los altres tipus de suport. I això vol dir d’una banda que l’administració pública ha de reduir la burocràcia que els enfarfega i sobretot, que tothom hauria de comprar amb preferència els productes que ens ofereixen. Només si ho fem així n’assegurarem la continuïtat.

Contrastant amb plantejaments com els anteriors, enfocats a trobar sortides positives als problemes que vagin sorgint, la política espanyola es debat massa sovint en declaracions fora de mida o fins i tot pintoresques, sobretot quan es refereixen a Catalunya. Es el cas de dos comentaris recents, gairebé estrambòtics, de personatges prou coneguts com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, o l’expresident espanyol, José Maria Aznar. Díaz Ayuso, per exemple, ha fet una afirmació insòlita assegurant que després que a Catalunya tanquessin les places de toros, ha vingut la sequera. Una conclusió ben ridícula perquè és evident que ningú no pot trobar cap mena de relació entre dos temes tan absolutament diferents. Per la seva part, José Maria Aznar no s’ha quedat enrere, assegurant tranquil·lament que l’aliança entre l’actual president del govern espanyol i l’independentisme català es planteja per «tornar a la guerra civil i eliminar la transició». De fet, aquesta mena d’afirmacions no fa més que desqualificar els seus autors i demostrar que estan al marge de qualsevol consideració objectiva de la realitat.

Diumenge de la setmana que ve, 18 de febrer, tindran lloc eleccions a Galícia, en una jornada electoral que caldrà seguir amb atenció perquè els seus resultats poden ser interessants. D’una banda per comprovar fins a quin punt el PP continua mantenint el seu domini tradicional -des de fa 35 anys- en la política gallega. I també per comprovar si el nacionalisme gallec, mobilitzat entorn d’Ana Pontón, del Bloc Nacionalista Gallec, arriba a ser el partit més votat. Si fos així el prestigi del mateix president actual del PP, el gallec Alberto Núñez Feijóo, en sortiria debilitat.