Tot i la cridòria interessada, cada dia sorgeixen nous elements que indiquen per on passa el sistema democràtic espanyol i si hi ha motius d’esperança que pot anar a més. Per exemple, la solidaritat amb les causes justes dona esperances que s’ha produït un canvi en la configuració de mobilitzacions populars: les massacres de Gaza han fet sortir al carrer milers de ciutadans que mai, o molt individualment, s’han manifestat quan es reclamen drets fonamentals, o en aquelles en què s’ha protestat per la persecució de conciutadans que defensen un autogovern dels recursos i de les polítiques estructurals per a un major benestar social. De les multitudinàries manifestacions que hem vist aquests dies contra Israel i a favor de la causa palestina, m’ha commogut la que es va fer a Manresa dies enrere, amb eslògans que cridaven (entre d’altres) a fer boicot a Israel, a Carrefour i fer fora ICL, empresa israeliana que dona feina a més d’un miler de treballadors bagencs a les mines de Súria i Sallent, tristament qüestionada, també, per les morts en accidents de treball dins les galeries, o per la contaminació visual de la muntanya de residus, i l’ambiental de les salmorres. També es va cridar contra una «Europa còmplice», tot i les polítiques d’acollida que alguns països ja qüestionen després d’haver guanyat les eleccions partits de l’extrema dreta racista i xenòfoba. De tanta contundència en la mobilització solidària i reivindicativa només cal esperar un increment de participació popular en les accions que ben aviat caldrà fer per contrarestar l’ofensiva espanyolista que pretén acabar amb el model de convivència català. Igualment, cal tenir esperances que ara que Valtònyc ha estat condemnat per haver animat en un concert a matar un guàrdia civil, també es condemnarà l’alcaldessa aquella que incitava matar Sánchez d’un tret a la nuca, o aquells altres que s’han afegit a les amenaces de mort al president Puigdemont. I si hi ha dubtes sobre l’esperança que la cúpula judicial espanyola actuï amb imparcialitat, només cal analitzar el nerviosisme que mostren jutges, fiscals i col·legues amb la futura llei d’amnistia: han perdut bous i vergonyes menystenint el paper que els atorga, certament, la divisió de poders en un estat democràtic. Enfeinats com estan, ja no recorden que el 2015 van suspendre el jutge Santiago Vidal per haver participat en els treballs d’elaboració d’una hipotètica Constitució catalana. El van condemnar per fer política. I els jutges ho tenen prohibit, sabeu? En aquesta legislatura ho comprovareu. Que ningú no desesperi.