Als problemes d’una Sanitat destarotada en l’operació Catalunya, els derivats d’una política migratòria dissenyada intencionadament des de Madrid, i la creixent preocupació per una seguretat ciutadana que no sembla atabalar gaire els governants, s’afegeix ara el clatellot de l’informe PISA. Era el que li faltava al país per acabar de caure en la depressió postprocés que ha arraconat la classe política en el punt més baix de la valoració ciutadana. Els partits que han compartit responsabilitats de govern ara malden per tirar pilotes fora, quan les dades certifiquen l’ensulsiada educativa que tothom veia venir però ningú devia fer prou per evitar-la. Responsables polítics, comunitat educativa i especialistes hauran de fer allò que fa molt temps que no es fa amb cap problema: entomar-lo i afrontar-lo amb decisió, sense concessions a la tebiesa i el pedaç. Parlem d’educació, com podríem parlar de tants temes com hi ha pendents de solució, i mentre això no passi hi haurà qui aprofitarà per posar-se medalles i proclamar-se saberut. Això és el que han fet responsables del PSOE i del PP amb sucursal a Catalunya. A Lorena Roldán li ha faltat temps per reclamar que se suprimeixi la immersió lingüística i que es deixi de «fer política amb l’educació», allò que ells fan per espanyolitzar els nens catalans, per imposar el castellà o per adoctrinar, com va fer Mayor Oreja al col·legi Cristo Rey de Madrid aquesta setmana. Al seu torn, Salvador Illa ha aprofitat l’informe PISA per refermar allò que pregona des que es veu president de la Generalitat: «És el resultat d’estar 10 anys despistats i no estar centrats en els problemes reals (...) així estem sense aigua, a les fosques, i amb nens que no saben llegir i escriure». Se suposa que parla del període passat somiant la independència, i no pas de la responsabilitat exercida pel seu partit en el govern tripartit a Catalunya, i en el govern espanyol des que Sánchez va substituir Rajoy. Segur que té a l’agenda futurs eslògans electorals per malparlar de les pèrdues en fortalesa econòmica, en turisme, en l’atractiu de Barcelona; o de la política lingüística discriminadora (ell ve a dir-ne poc amable), la inacció contra la sequera, o que la Fórmula 1 se la quedin a Madrid. Del 155 aprovat pel PP i el PSOE per acabar amb l’autogovern, la fugida d’empreses, l’accentuació de l’espoli fiscal o de la paralització d’infraestructures no en dirà res, Illa. Ni de quin ensenyament pensa impartir per combatre la imatge insolidària, abominable de Catalunya que ha niat en l’ànim i el pensament de bona part de la societat espanyola. Quina nota pensa que li posaria PISA?