Formatgeres, pastores, pageses, viticultors i horticultors joves han elaborat un vídeo satíric adreçat als que s’omplen la boca de terra i llibertat i després la condemnen a desaparèixer. «Un aplaudiment als que veniu a fer-vos la foto quan floreixen els arbres; quan toqui comprar les ametlles, mirareu que siguin d’aquí, oi?», pregunten. I, efectivament, molts miraran només la foto o ni això.

S’adrecen als polítics «que fan veure que ens donen tot el seu suport, però només rebem paperassa, entrebancs i despeses», i «als que miren el vídeo amb un mòbil de mil euros, però després un producte artesà de qualitat els sembla car».

Dediquen «un aplaudiment a la gent que no voleu que morin els pobles, però que no doneu accés a l’habitatge o a les terres als joves que volem quedar-nos». Diuen que volen que s’entengui que «estimar-te la terra és valorar-nos a nosaltres». Cosa que està tan clara com menystinguda. La pagesia i la ramaderia serà autènticament valorada quan ja no existeixi. De la mateixa forma que no es valorava tenir aigua i es comença a fer-ho quan et prohibeixen regar el jardí.

La consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Anna Simó Castelló, va afirmar en un acte a Manresa que fomentar el pensament crític dels alumnes és el futur, «perquè els populismes estan creixent sense parar arreu del món, a Europa i a casa nostra. Està ple de terraplanistes que tenen altaveus arreu. La democratització de la informació i l’opinió tenen coses molt bones, però també posen micros a terraplanistes i cunyats. Necessitem estimular el pensament crític. És més imprescindible que mai». Allò que tothom és un mitjà de comunicació ha fet molta gràcia fins que els populismes dels que donen solucions fàcils a problemes complexos amenacen d’imposar-se.

Resulta oportú recordar que els diaris continuen sent un pilar fonamental per informar i formar de forma crítica la població. Per dir, per exemple, que els terraplanistes i els cunyats sempre són els altres.

Fomentar l’esperit crític suposa posar en valor la feina dels mitjans de comunicació estructurats per poder tractar la informació d’una forma autònoma i fonamentada. Perquè així els estudiants els puguin llegir i siguin un canal per adquirir coneixement fiable, una cosa que necessitem com l’aigua per regar les personalitats crítiques que construiran el futur fugint del populisme dels que s’omplen la boca de terra i llibertat i després la condemnen a desaparèixer.