Suprimir l’obligatorietat de cursar en valencià assignatures troncals a les comarques castellanoparlants no és la millor cirereta per al pastís del quaranta aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Però és la decisió dels socis de govern que actualment fan pícnic en la Generalitat. Ho han fet de contraban, aprofitant eixa llei òmnibus o calaix de sastre que és la llei d’acompanyament dels pressupostos. I és que per a PP-VOX impartir un 25% dels continguts en la llengua cooficial en zones castellanoparlants és una vianda que costa de digerir més que una truita d’alls poc feta. I vet ací el drama: que la llengua a l’ensenyament depèn d’aquests ‘terminators’.

He escrit ‘terminators’ en plural i potser ho hauria d’escriure en singular, ja que PP i VOX fan polítiques coincidents fins el punt de preguntar-me què és allò que els separa, perquè allò que els uneix queda clar en totes les accions que mamprenen; i que tant recorden aquell senyor de veueta aflautada (Franco, Franco, Franco) que tenia la barra de posar a les monedes que era ‘Caudillo de España’. Vaja, que al pas que anem el 18 de juliol tornarà a ser festiu. De moment, el passat es fa present quan un diputat que recolza el govern de Mazón diu que el valencià és una llengua «forana i introduïda a la força a l’educació».

Els atacs de PP i VOX a la llengua i cultura nostrada són reiterats en l’àmbit autonòmic i local. Quan no anul·len la subscripció d’unes revistes, censuren el nom d’un auditori o cancel·len el concert d’un grup musical. Torna la censura al País Valencià. I també a les Espanyes, on un ajuntament ha prohibit una obra de teatre perquè els actors van en calçotets i això pot «escandalitzar» el públic; potser volen emular el ministre franquista Arias Salgado quan va dir que gràcies a la censura «s’havia incrementat el nombre d’espanyols que anaven al cel». En fi, no són més rucs perquè no s’entrenen (i que em disculpen els rucs, que em consta s’ofenen quan els comparen amb certes persones).