Potser aquest nom, així de primeres, molts no identificareu qui era la Teresa. De fet, jo tampoc sabia qui era fins fa poc. La majoria de les dones, malauradament, no han quedat reflectides en el seu pas per la història. És una realitat que entre la documentació que es conserva en els arxius és difícil trobar referències a dones, potser perquè no exercien gairebé cap professió, potser perquè tampoc van poder votar fins als anys trenta del segle XX o potser perquè no podien actuar de manera independent en quasi cap aspecte legal. Una llàstima perquè la majoria de vegades no queda evidència en la documentació que guardem els arxius que elles també van existir. Potser per això m’he engrescat a parlar de la Teresa Giné.

En sé poc d’ella, ben poc. Sé per exemple que va néixer cap allà l’any 1885 i que era filla de la Fulleda, que els seus pares, el Salvador i la Maria, eren mestres de professió. Sé que amb només 16 anys entrà a treballar com a mestra, juntament amb la seva mare, a l’escola municipal del patronat Asil Borràs i que arribà a ser la directora de l’escola. Sé també que durant la República instaurà el mètode Montessori a la dita escola i les cròniques de l’època ressalten el seu esperit emprenedor i la seva capacitat de treball. Sé que l’any 1937 acollí a una nena refugiada de nom Brígida que procedia de Madrid. Sé també que l’any 1939 fou depurada i expulsada de l’Ajuntament “por ser de ideas izquierdistas, admiradora ferviente de Juventud Republicana y por su simpatía demostrada en favor de la causa marxista en todos sus actos”. Sé que va intentar defensar-se, però no va servir de res i no tornà a exercir fins a 1951. Se que estava casada amb l’Albert Llobet Farré i que no va tenir fills, i que vivia al carrer Cavallers número 8 i sé que l’any 1960 moria amb 75 anys i que des de llavors descansa en el Cementiri de Lleida. Però no en sé res més d’ella i em sap greu no poder aprofundir en la seva vida tant personal com professional. De totes maneres si aquestes quatre ratlles serveixen per treure a la llum una dona que va contribuir en l’educació dels nens i nenes de Lleida i trencar amb el silenci d’aquelles dones oblidades per la història, sols amb això ja em sento satisfeta.

Demà 11 de març, casualment, farà 64 anys que va morir, la primera sorpresa vaig ser jo, perquè quan em vaig decidir a parlar sobre la Teresa ni tan sols sabia la data de la seva mort, coses de l’atzar potser. Teresa Giné Bonet, gràcies per tant!