Què saps del nom del teu carrer? El tens a l’adreça que t’has cansat d’omplir des de fa anys a tants impresos, als carnets, a les cartes que reps i a les que envies –ara ben poques-, i malgrat tot això, encara no saps qui era aquest personatge que li dona nom i que apareix a tants llocs lligat al teu propi nom.

El nomenclàtor dels carrers ens interpel·la sovint, més enllà de la toponímia més genuïna, és a dir la ciència que explica els noms de lloc. Perque el nom esdevé identitat i pertinença. Les qualitats que pugui suggerir reparteixen les seves gràcies amb tots els que hi viuen o hi tenen el negoci.

Malauradament es va anar imposant el costum de dedicar els carrers, places i altres espais públics a unes persones concretes, amb dues conseqüències que a vegades ens fan penedir: Una, que aquest nom sigui conjuntural, massa efímer o que resulti odiós. L’altra, perdre el nom comú, la descripció física, l’orígen de la cosa, que a la llarga era el de veritat: el carrer de la Font, la costa de dalt, el camí del riu, la pujada del castell, la plaça de l’església, els erals, la solana, el passeig marítim, la grada major…. han estat noms útils i indiscutibles. El nom que després se li ha posat, ja veurem quina fortuna té, però la memòria secular, compartida i més genuïna era la d’abans.

Potser ens falta la segona part, aquella que explicaria als veïns, comerciants i propietaris i també als vianants, el sentit i la importància del personatge esdevingut topònim. La primera part, la que decideix, va a càrrec d’una comissió més efímera i conjuntural que qualsevol nom. Els eixamples, urbanitzacions o polígons han dut numeracions o sèries i això també hauria de tenir algun sentit encara que sembli aleatori.

Tot plegat, també hi ha moltes persones que no coneixen ni s’han plantejat el seu propi nom, i ja els està bé.

Si us fa gràcia el tema, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va fer un estudi amb el rànquing dels noms dels carrers i places (cito el de 2008): El més posat, carrer Major. De poblacions catalanes, Lleida és la tercera, pas mal. De rius, el Segre també és el tercer nom de carrer més posat a Catalunya. De polítics, Companys i Macià encara són al davant i a distància, i de reis, Jaume I és l’indiscutible núm. 1 a Catalunya, set vegades més que qualsevol Borbó i deu vegades més que els Reis Catòlics.
Potser els noms usats a les viles petites i als poblets mantenen els rànquings que a les ciutats són més difusos, però també en això els de poble solen ser força més assenyats que els de capital.