El director de “la Caixa” era una institució a cada poble. Gairebé a l’alçada del metge o del capellà i sabia a la perfecció les necessitats de cada veí. Fins al punt que quan algú havia de manllevar diners no calia gaires informes perquè la informació la sabia al detall. De directors de “la Caixa” n’hi ha hagut de molt estimats a tot arreu, com l’Àngel Viola a Balaguer o el Carles Pedra a Artesa de Segre, per citar només dos exemples de directors que van exercir durant molt temps en aquests municipis. Segur que me’n deixo però és igual perquè tothom sap que les coses han canviat molt de llavors ençà. Els bancs ja fa molts anys que tanquen oficines i repleguen la seva activitat a les grans àrees de negoci i molts pobles s’han quedat sense sucursal amb l’afegit que la digitalització ha creat una escletxa preocupant entre la gent que sap fer anar internet i la que no. Per intentar atenuar una mica aquesta situació el Govern ha fet un concurs per dotar d’oficines mòbils els pobles que no tenen banc. A Lleida, amb un territori extens i amb molta zona rural, seran 136 pobles els que es beneficiaran d’aquest nou servei cada dos setmanes a partir del mes de setembre. És evident que ja podrien anar més de pressa els gestors de la cosa pública però l’important és que es faci. La iniciativa és bona i val més tard que mai. De fet, poc se’ls pot retreure perquè estan fent una feina que no els correspon i encara gràcies que s’hi han posat bé. El que em sembla preocupant és que al capdavall només siguin dos les entitats que s’han presentat per donar aquest servei (CaixaBank i Caixa d’Enginyers). Cal agrair-los-hi perquè altres bancs no han tingut cap interès en participar al concurs que ha fet la Generalitat i això sobta. Més que res perquè estem acostumats a veure guanys estratosfèrics cada vegada que els bancs presenten els seus comptes de resultats. Ara bé. A l’hora de contribuir a tornar aquests beneficis a una societat que s’ha quedat òrfena d’oficines bancàries la majoria ha xiulat o ha mirat cap a un altre costat. Quanta falta ens feien les caixes i les seves obres socials. En mala hora les hi van cantar les absoltes perquè durant molt temps darrere del compte de resultats també hi havia una ànima social vinculada al territori.