No m’ho volien dir com s’havia mort un conegut de casa que només tres dies abans estava ple de vida. Però què li ha passat? On l’han trobat? Li preguntava a un familiar quan jo tenia pocs anys. Al final, parant l’orella, vaig descobrir que s’havia penjat. Va ser un cop dur però vaig entendre que hi ha gent que decideix treure’s la vida. El suïcidi, doncs, sempre ha estat tabú i per molt que ens hi escarrassem ho continua sent. Ho he comprovat aquesta setmana amb dos fets que han passat a Balaguer.

La matinada de diumenge una dona jove es va llançar d’un tercer pis i la van trobar estesa a terra, entre un bassal de sang. Vam decidir publicar-ho de manera discreta perquè va ser en un lloc públic i la notícia va córrer de seguida entre els veïns. No tothom ha entès perquè n’hem fet notícia. Quan es tracta d’una mort d’aquestes característiques la policia tampoc n’informa. Suposo que s’até a aquella norma no escrita del món del periodisme de no informar de les morts voluntàries. Per què? Perquè encertadament o no sempre s’ha considerat que pot fer efecte crida. És a dir, que algú que estigui a punt de donar aquest pas ho acabi fent envalentit pel que ha vist a la premsa. Fa temps que considero que això és un error. I més quan les estadístiques i les notícies ens diuen que aquest és un problema que cada dia va a més. Un estudi de l’Hospital de Sant Pau alertava fa poc que els intents de suïcidi han crescut un 50% d’ençà de la pandèmia i el propi Govern ha impulsat el Codi Risc Suïcidi, un servei que pretén reconduir situacions com les que ara he descrit. I tanmateix continuem amb el tabú. La premsa acostuma a publicar els suïcidis quan tenen una transcendència pública, quan s’han produït enmig del carrer i ho ha vist molta gent o quan hi ha hagut una afectació en l’horari dels trens, per posar només tres exemples. Aquesta setmana hem hagut de parlar d’un altre intent que, per sort, no ha acabat amb resultat de mort. Una alumna d’una escola de Balaguer es va llançar el dia de Sant Jordi d’un segon pis del centre poc abans d’acabar les classes. L’afectació era tanta que calia parlar-ne. De fet, si no en parlem no entrarem en el fons del problema. Definitivament cal trencar el tabú.