La Universitat d’Alacant (UA) comptarà a partir d’aquest mes amb vuit nous investigadors d’excel·lència gràcies a les ajudes Ramón y Cajal i Juan de la Cierva 2022 del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Es tracta d’uns programes que han permés incorporar personal investigador amb una trajectòria destacada en altres centres de l’estat que facilite la seua incorporació i el manteniment de la seua recerca. Un conjunt d’investigadores i d’investigadors que han fet, en la seua trajectòria, contribucions significatives al coneixement que els han permés liderar àrees del seu camp d’estudi, a més de publicacions d’alta qualitat que han servit per a difondre els seus treballs. Aquests són els seus noms: Manuel Ortuño, llicenciat en Química per la Universidad de Almería; Carlos Esteve, graduat en Matemàtiques per la UA; Rubén Rizo, Damián Monllor i Rosa M. Arán, llicenciats en Química per la UA; María Botella, graduada en Biologia per la Universidad de Murcia; Mario Corrochano-Monsalve, llicenciat en Ciències Ambientals per la Universidad de Castilla-La Mancha, i M. Victoria García, doctora en Història per la Universidad de Murcia.
Una realitat de la investigació post doctoral en el nostre país, amb unes convocatòries ben prestigioses, que presenten diversos problemes relacionats amb la inestabilitat laboral a llarg termini, l’escassesa de places permanents, la pressió per a produir resultats en el temps de manteniment de la beca i diverses restriccions pressupostàries o burocràtiques que puguen distorsionar la seua obtenció. No obstant això, estem davant d’una prova del dinamisme de les universitats com a centre de recerca amb una finalitat immillorable dins de la societat en la qual es troben. Unes persones que viuen al límit de les seues opcions vitals per la investigació i que ofereixen el seu coneixement al seu entorn. Hem de celebrar aquestes incorporacions des d’un món en el qual ens estem acostumant en massa ocasions a viure en els extrems, sense ser conscients plenament que hi ha viatges sense retorn en el nostre medi ambient. Negar alguna d’aquestes realitats és una opció per persones sense coneixement o que creuen que amb el fet de tancar els ulls o de dir la contrària solucionen el problema.
Hem iniciat un any nou on tot sembla igual. Esperem que els investigadors que treballen a la nostra societat acaben desmuntant tants artificis que una part de la societat, encara que siga xicoteta, no vol assumir com a realitat. I, sobretot, que donem ressò a través dels mitjans de comunicació del resultat de la seua recerca. Així, fa un parell de setmanes llegia en la premsa una entrevista a l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaime Martínez-Urtaza, del Departament de Genètica i Microbiologia, que ens oferia tres afirmacions que confirmen la preocupació que no podem negar: “L’aigua serà un bé tan escàs que ens durà a un punt límit”, “la taxa de destrucció d’espècies que hem assolit supera qualsevol xifra coneguda” i “les malalties transmeses per vectors estan en expansió”. Tres sentències fonamentades en les dades de la comunitat científica on s’han incorporat els becaris anteriorment referits que esperem continuen oferint una visió de la realitat al qual ens veiem abocats. L’amenaça del canvi climàtic planeja sobre la nostra salut en tant que afectarà tots els organismes vius del planeta.
Hem aprés a viure al límit, tot vorejant els precipicis marcats per la nostra espècie. En una societat que valora el rendiment per damunt de totes les coses, sentim una pressió constant per assolir metes i expectatives, sense adonar-nos del cost individual i com a col·lectiu que això comporta. La percepció que el temps és limitat ens condueix a una existència trepidant on volem abastar el màxim d’accions possibles sense ser conscients del desgast personal i social que representa. Busquem superar-nos dia a dia encara que peguem colzades als altres o al nostre entorn. Una acceleració sense final que provoca una mena d’adaptació a l’estimulació de l’adrenalina que potencia les nostres emocions i la recerca constant d’experiències. Neguem l’evidència perquè pensem que així sobrevivim davant dels entrebancs del dia a dia. Com avisen els experts, com el cas de Martínez-Urtaza, la manera com consumim i ens alimentem haurà de canviar: “podem trobar uns tomàquets de Xile en el súper més barats que els fets aquí al costat, però que han hagut de fer 10.000 km i han deixat una empremta de carboni molt important que no valorem”. Una paradoxa que exemplifica la manca de sostenibilitat de la nostra societat i la necessitat de comptar amb un sistema universitari públic que presente un potencial investigador que analitze la nostra realitat i oferisca la guia d’actuacions futura dels nostres líders. Pensem-ho, del contrari, podrem acabar fora dels límits i caure per precipicis que no tenen retorn. Encetem un any nou i reflexionem tots plegats.
Viure al límit: un repte o una realitat
3
22
04.01.2024
La Universitat d’Alacant (UA) comptarà a partir d’aquest mes amb vuit nous investigadors d’excel·lència gràcies a les ajudes Ramón y Cajal i Juan de la Cierva 2022 del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Es tracta d’uns programes que han permés incorporar personal investigador amb una trajectòria destacada en altres centres de l’estat que facilite la seua incorporació i el manteniment de la seua recerca. Un conjunt d’investigadores i d’investigadors que han fet, en la seua trajectòria, contribucions significatives al coneixement que els han permés liderar àrees del seu camp d’estudi, a més de publicacions d’alta qualitat que han servit per a difondre els seus treballs. Aquests són els seus noms: Manuel Ortuño, llicenciat en Química per la Universidad de Almería; Carlos Esteve, graduat en Matemàtiques per la UA; Rubén Rizo, Damián Monllor i Rosa M. Arán, llicenciats en Química per la UA; María Botella, graduada en Biologia per la Universidad de Murcia; Mario Corrochano-Monsalve, llicenciat en Ciències Ambientals per la Universidad de Castilla-La Mancha, i M. Victoria García, doctora en Història per la Universidad de Murcia.
Una realitat de la investigació post doctoral en el........
© Información
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
