Heu sentit alguna vegada el desig de ser transparent? Em referisc a la percepció de passar desapercebut, que ningú et jutge ni valore, que s’obliden de tu. El fet que pugues fer el teu treball, tenir les teues relacions socials i que ningú pregunte o demane com estàs o què fas, és un sentiment molt lloable quan durant molt de temps has estat exposat a una vida pública. Tot això, quan tens un caràcter extravertit que no és incompatible amb la voluntat de tenir una intimitat, una vida privada on decideixes en cada moment què fer i amb qui compartir-ho.

En l’era de les aplicacions socials i de missatgeria hem perdut privacitat. Recordem el que ens passava només fa unes dècades. No rebíem contínuament requeriments de contactes que ens reclamaven al segon la nostra atenció. Per posar-nos en contacte amb alguna persona coneguda havíem de recórrer al telèfon, primer als fixes, després als mòbils, i no esperàvem una resposta immediata. Fins i tot, el correu electrònic ens deixava la tranquil·litat de poder respondre amb un espai de temps suficient sense sentir-nos requerits constantment. Podem compartir informació personal al moment, des d’una fotografia a una reflexió, des d’una ubicació en temps real a un comentari espontani del qual ens........

© Información