L’escriptura literària no està en crisi. Podem pensar que els nous mitjans tecnològics han acabat amb la lectura i el procés de creació, però res més lluny de la realitat. Els llibres electrònics i les plataformes de publicació en línia han ampliat l’accés a la lectura i a l’escriptura, però també han generat molts canvis en els hàbits de dècades anteriors. La indústria editorial s’enfronta a una nova realitat en el mercat de la distribució i de la competència amb altres formes d’entreteniment. El món digital va ple d’informació i de text que saturen l’atenció de les persones. Tot i això, l’escriptura literària continua sent ben valorada i apreciada. El coneixement dels autors i de les autores, a través de les seues pròpies xarxes socials, és més intens que mai, de manera que és ben fàcil estar al corrent dels seus reconeixements i de les seues noves publicacions.
Potser per això el que més ha canviat és la preferència de gèneres i de temàtiques com a lectors i com a autors. Continuem llegint, això és una realitat. Així, segons dades del Ministerio de Cultura, segons el Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2021, el 64,4 % dels nostres ciutadans, van llegir llibres d’oci en algun moment. Un percentatge que confirma l’increment que vam tenir durant la pandèmia. Sobre els interessos temàtics, cal destacar que el 55 % dels enquestats s’inclinen per llibres d’intriga i de misteri. Un 43%, per publicacions de fantasia i de terror. En tercer lloc, trobem els llibres de no ficció com els de política, història i societat, amb un 25 % Es confirma, per tant, un model de lector que busca fugir de la realitat i que vol aprofundir en alguns episodis de la història. Així, les novel·les de base històrica i de misteri, com també els d’autoajuda, continuen encapçalant els rànquings de venda any rere any. Ben lluny queden els índexs d’altres gèneres en la lectura, com ara la poesia o el teatre, que queden relegats a la mínima expressió en les col·leccions de les principals editorials.
Quina és la seua conseqüència en el procés de l’escriptura? Tot i la demanda anteriorment esmentada, els subgèneres narratius com el relat o el microrelat han augmentat considerablement la seua producció. Quins són els factors que els potencien? En primer lloc, la seua facilitat de publicació i de distribució, des de mitjans tradicionals a les noves plataformes digitals i xarxes socials, en especial aquelles que limiten els caràcters en les seues entrades. Hem aprés a concentrar un màxim d’idees amb un mínim de paraules, de manera que el microrelat esdevé una pràctica habitual de molts usuaris que no són conscients de la seua efectivitat. Els relats curts permeten una lectura fragmentada en una societat que intenta aprofitar el màxim del temps davant de la infinitat d’activitats, tant en l’ordre laboral com en el del lleure. Podem consumir aquest tipus de textos en breus períodes de temps, un fet molt atractiu per a uns lectors ocupats en la seua quotidianitat.
He tingut l’experiència recent d’impartir un curs de relats en la Seu Universitària Ciutat d’Alacant en col·laboració amb la Universitat Permanent de la Universitat d’Alacant. El suport dels seus directors, Jorge Olcina i Marián Alesón, han fet possible que una vintena llarga d’alumnes hagen experimentat el plaer de la redacció de relats. Fins i tot, una alumna d’excepció, la professora Lola Mollà, una referència en el món educatiu de la nostra ciutat, ha pogut oferir-nos el seu primer relat de ficció. Més enllà de bloquejos personals, aquest grup de lectors impenitents, ha pogut creuar la frontera entre el subjecte passiu de la lectura i l’agent actiu de la creació. És en el camp del microrelat on han pogut evidenciar el canvi d’interessos literaris de la nostra societat. Tot va començar quan rellegint diversos textos inèdits de l’escriptora Isabel-Clara Simó em vaig trobar amb aquesta singular creació: “El minotaure i jo”. L’autora iniciava el seu relat breu amb la frase provocadora següent: “Segons el famosíssim conte d’Augusto Monterroso, quan es va despertar, el minotaure encara era allà, que ha fet vessar molta tinta. Estic malalt. De fet, m’estic morint, en un llit d’hospital i familiars cansats de la meva llarga agonia”. Tot això, amb un final ben precís: “no vaig poder evitar plagiar Monterroso, vaig obrir els ulls i la realitat encara era allà”. Una actualització de la història de l’escriptor hondureny que evidencia la importància per a la literatura universal del microrelat o del relat hiperbreu. Així, els microrelats esdevenen un repte per al seu autor: concentrar la força narrativa en uns pocs personatges, en un espai mínim i un temps reduït, que puguen transmetre un missatge o una emoció intensa. Tot això amb una reducció dràstica del discurs resultant que concentra la història a les mínimes paraules possibles. La satisfacció de qui ho fa no té límits, perquè de segur acaba perdent la por a la creació literària.
La supervivència de l’escriptura: el microrelat
5
0
08.12.2023
L’escriptura literària no està en crisi. Podem pensar que els nous mitjans tecnològics han acabat amb la lectura i el procés de creació, però res més lluny de la realitat. Els llibres electrònics i les plataformes de publicació en línia han ampliat l’accés a la lectura i a l’escriptura, però també han generat molts canvis en els hàbits de dècades anteriors. La indústria editorial s’enfronta a una nova realitat en el mercat de la distribució i de la competència amb altres formes d’entreteniment. El món digital va ple d’informació i de text que saturen l’atenció de les persones. Tot i això, l’escriptura literària continua sent ben valorada i apreciada. El coneixement dels autors i de les autores, a través de les seues pròpies xarxes socials, és més intens que mai, de manera que és ben fàcil estar al corrent dels seus reconeixements i de les seues noves publicacions.
Potser per això el que més ha canviat és la preferència de gèneres i de temàtiques com a lectors i com a autors. Continuem llegint, això és una realitat. Així, segons dades del Ministerio de Cultura, segons el Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros en España 2021, el 64,4 % dels nostres ciutadans, van llegir llibres d’oci en algun........
© Información
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
