Cada vegada que veu el seu professor, el seu mestre o el seu pare té por. Fuig per trobar-se’l. Deixa passar un temps fins que no té més remei que trobar-se’l. Demana que l’acompanyen davant d’una realitat que la supera. Podria ser una alumna o una filla, un alumne o un fill, davant de qui exerceix una superioritat en el seu rang personal. Podria ser el seu cap, el responsable del seu treball, qui fora. Perquè ella o ell tremola en cada ocasió que ha de fer front a la seua existència. Sap que és durant un temps, fins que puga deixar de dependre d’aquella persona que té per damunt, però se li fa infinit. Passen els dies, les setmanes, els mesos, fins i tot algun any, i continua patint els mateixos sentiments. Té por a les seues reaccions, als seus desaires; la fa sentir inferior, incapacitada per al rol que li ha tocat portar endavant. Se sent menyspreada i no reconeguda i pensa el moment just en el qual va començar a percebre aquestes sensacions.
Una realitat com la que us conte és més habitual del que pensem. Els qui ens dediquem a la docència sovint comentem el canvi de relació amb l’alumnat: un menor compromís en els seus estudis i un canvi important en l’enfocament de les habilitats pràctiques. Amb una formació tecnològica major que la nostra generació, es refugien en aquests mitjans per evitar el contacte físic i, en el meu cas, la recerca en els mitjans analògics, com ara les biblioteques o les fonts tradicionals d’informació. Un aïllament que provoca la creació d’individualitats cada vegada més solitàries, ben lluny del que fa unes dècades anomenàvem vida universitària. El temps en les aules és l’únic punt de contacte entre un alumnat que normalment continua residint en la casa familiar, tot cobrint diàriament el desplaçament cap al campus, de manera que la socialització de gran part d’ells es redueix a la mínima expressió.
Què succeeix quan naix el conflicte? Quina tendència té el nostre alumnat quan veu que les expectatives dels estudis escollits no es cobreixen? La fugida s’entén com l’única opció: aïllar-se del problema, deixar de fer les consultes pertinents que acaben encaixant el seu model formatiu. Si, a més, naix el conflicte amb un docent o amb un grup de companys i de companyes, la situació els desborda. Tot i això, les universitats tenen figures que els poden guiar i ajudar a solucionar els seus problemes. En el cas de la Universitat d’Alacant, tenim els tutors PAT (Programa d’Acció Tutorial) que acompanya l’alumnat des de l’ingrés a la institució, als anys de permanència i, fins i tot, quan acaben. D’igual manera, els defensors universitaris s’encarreguen de velar pel respecte als drets i llibertats de l’alumnat, entre els altres col·lectius de la Universitat. Es tracta de figures transversals que poden ajudar en el suport a un alumnat que no sap com transmetre algunes situacions conflictives que poden tenir.
La situació pot ser complexa. He viscut en els meus anys d’experiència com a docent el cas d’alumnat que se sent injustament tractat. Sempre cal escoltar i deixar parlar, perquè en moltes ocasions, el que necessiten és trobar algú amb qui confiar. Ben cert és que es tracta d’una situació compromesa, no sempre fàcil quan els comentaris venen sobre un col·lega o docent conegut. I, com sempre, la realitat depén de la subjectivitat de qui la conte. Amb tot, l’angoixa transmesa o la desesperació que et transmeten et fa entendre que algunes inèrcies dels centres d’educació superior no han canviat tant en els anys. La impotència davant de qui té la condició de superior els porta a fugir-ne i, en alguns casos extrems, a deixar els estudis, tot donant la raó a alguns comentaris perniciosos com: “tu no serveixes per a aquests estudis”. Potser unes paraules gratuïtes, fetes sense més, però que repeteixen alguns comentaris que l’alumne en qüestió escolta des de la seua infantesa. És obvi que tot l’alumnat no té la mateixa força psicològica o els mecanismes de superació que l’ajudarien a eixir de la situació creada.
Deia el psicòleg Karl G. Jung que “un recorda amb apreci els seus mestres brillants, però amb gratitud aquells que van saber provocar els nostres sentiments”. Potser és el moment de reprendre la humanització de la docència en un temps marcat encara per l’aïllament que la pandèmia i el seu confinament van provocar en les relacions humanes. Com a docents, hem de fomentar la comunicació oberta perquè l’alumnat se senta còmode expressant les seues preguntes, inquietuds i opinions. Cal fer activitats que permeten al professorat conéixer els nostres estudiants més enllà de les sessions acadèmiques, com també ser flexible i comprensiu davant el procés formatiu de qui tenim davant. Potenciem, per tant, un ambient inclusiu i respectuós amb l’alumnat, tot aconseguint una retroalimentació constructiva. Tot plegat paga la pena. Aconseguirem la millora d’un alumnat que es convertirà en els professionals del futur.
La humanització de la docència: la por al professorat
6
0
16.11.2023
Cada vegada que veu el seu professor, el seu mestre o el seu pare té por. Fuig per trobar-se’l. Deixa passar un temps fins que no té més remei que trobar-se’l. Demana que l’acompanyen davant d’una realitat que la supera. Podria ser una alumna o una filla, un alumne o un fill, davant de qui exerceix una superioritat en el seu rang personal. Podria ser el seu cap, el responsable del seu treball, qui fora. Perquè ella o ell tremola en cada ocasió que ha de fer front a la seua existència. Sap que és durant un temps, fins que puga deixar de dependre d’aquella persona que té per damunt, però se li fa infinit. Passen els dies, les setmanes, els mesos, fins i tot algun any, i continua patint els mateixos sentiments. Té por a les seues reaccions, als seus desaires; la fa sentir inferior, incapacitada per al rol que li ha tocat portar endavant. Se sent menyspreada i no reconeguda i pensa el moment just en el qual va començar a percebre aquestes sensacions.
Una realitat com la que us conte és més habitual del que pensem. Els qui ens dediquem a la docència sovint comentem el canvi de relació amb l’alumnat: un menor compromís en els seus estudis i un canvi important en l’enfocament de les habilitats pràctiques. Amb una formació tecnològica........
© Información
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
