Quina és la vertadera ànima de la investigació en l’àmbit de les universitats? És obvi que la recerca és un dels eixos fonamentals de la raó de ser d’aquestes institucions acadèmiques, a més de la docència i la transferència del coneixement. Tot plegat al costat d’altres objectius com la internacionalització, la innovació i el desenvolupament personal i professional que comporten una col·laboració a la societat per mitjà de programes d’extensió i de servei públic. Ara fa unes setmanes llegia en la premsa un interessant article del periodista del The New York Times, David Brooks, on abordava “la lluita per l’ànima de la IA”. Un debat que s’ha encés darrerament a partir del desenvolupament incessant de la Intel·ligència Artificial i les noves aplicacions que se’n deriven.
Així, l’autor recordava com l’empresa que va desenvolupar el ChatGPT, OpenAI, s’havia fundat sobre la base de la desconfiança. Es tractava en origen d’un laboratori d’investigació sense ànim de lucre perquè pensaven que les empreses comercials no s’hi interessarien. Aquesta va ser la contradicció de la seua creació: es tractava d’una empresa amb ànim de lucre supervisada per un consell d’administració sense ànim de lucre amb una cultura empresarial situada en un punt intermedi. Els orígens de la IA també s’han situat en mentors sense ànim de lucre, un seguit d’emprenedors que volien oferir un servei a la seua situació sense ser conscients de l’interés que els mercats tindrien en la nostra època més recent. Unes investigacions arrelades al món universitari que no podien imaginar el canvi de percepció que tindrien en el futur. Em quede amb una frase del periodista nord-americà: “és literalment impossible saber si aquesta tecnologia ens porta al cel o a l’infern”. La indefinició o la impossibilitat de saber quins camins prendran les eines vinculades a la IA ens fan difícil saber quina serà la seua evolució i quins canvis operaran en les difícils relacions entre la investigació i el servei públic.
Hem de prioritzar l’interés públic en la recerca que es fa al si dels departaments i dels instituts universitaris? És obvi que el motor de la investigació, l’autèntica ànima d’aquesta acció, està en la recerca incansable del coneixement, l’exploració de noves idees i la contribució a l’avanç de la societat. Qui s’hi dedica parteix de la seua curiositat intel·lectual i aporta el rigor de la seua metodologia, la innovació i la passió per descobrir i comprendre un element concret del món que ens envolta. No caben, per tant, unes opcions que es desvinculen de la seua aplicació en la societat externa, com bé apuntava l’escriptor i bioquímic Isaac Asimov: “L’aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que la societat en saviesa”. Estem davant d’una afirmació de fa dècades que, malauradament, pot tenir encara una vigència parcial. Cal transmetre la investigació a la societat, a través de la transferència del coneixement; del contrari, tindrem un seguit de descobriments que no acaben tenint una utilitat concreta. Assumim, per tant, la potenciació de la recerca, però deixem de banda la seua transmissió als agents que els pertoque, siguen públics o privats. Un pont d’enllaç que, tan bon punt hi ha un interés econòmic per enmig, es crea de seguida, però que en els casos de menys utilitat o de menys rendiment material, es queden sense concretar.
Per aquest motiu, ara més que mai, cal incentivar i promoure, amb la limitació de recursos habituals, la investigació en el món universitari. Hi ha àrees del coneixement que no sempre són vistes com a punts de recerca, com en el cas de les humanitats, les ciències socials o l’art; les seues aportacions poden ser claus per a promoure la reflexió crítica i l’evolució de la societat en termes de valors, ètica i multiplicitat de perspectives. D’igual manera, la investigació en les universitats pot contribuir a la formació de professionals altament capacitats que poden aplicar el seu coneixement en el camp laboral corresponent, millorant així la qualitat i l’eficiència de les seues pràctiques. Estem davant d’unes entitats que poden abordar, des d’una diversitat immensa de perspectives, problemes socials complexos com la pobresa, l’educació, la desigualtat, el canvi climàtic o la justícia social. Tot plegat poden configurar polítiques públiques i programes d’intervenció concretes que milloren les condicions de la ciutadania. D’aquesta manera podrem entendre finalment quina és l’essència, això és, l’ànima real de la investigació en els centres d’educació superior. Pensem-ho!
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
visit website
