Ahir vaig aconseguir, després de quatre dies de febre continuada, guanyar la partida als virus. No em pregunteu quina soca era, ni la lletra que els definia. Només sé que vaig informar les persones del meu voltant que encara no presentaven símptomes –ben poques, perquè la majoria ja els incubaven– i que vaig tancar-me al cau de ma casa per resistir la batalla que em venia damunt. Bromes a banda i amb la companyia inestimable del meu marit –també malalt– i dels meus gossos, he tornat a assaborir les conseqüències d’una guerra interna sobre la qual penses que estàs preparat però mai ho estàs del tot. Antipirètics i analgèsics, perquè no em fa el cas això de suportar la temperatura al voltant els 40, i sucs de fruita; mantes i escalfallits, xemeneia plena de llenya, televisió amb documentals diversos i poca cosa més. Perquè en aquestes situacions no aconsegueixes quasi bé llegir dues línies seguides ni fer el seguiment de cap sèrie televisiva que demane una mica la teua atenció. La vida en l’Amazones, la tectònica de plaques o el desgel de l’Àrtic són alguns dels temes recurrents que poden servir-te per distraure’t una mica entre el son general que provoquen les........

© Información