A Wael al Dahdouh li va sonar el telèfon mentre estava fent un directe per a la seua cadena, Al Jazeera. Quan va aconseguir despenjar el cel·lular, la veu de la seua filla el va informar que el lloc on es refugiava la seua família havia estat bombardejat per un míssil israelià. Estaven a Nuseirat, un camp de refugiats a vuit quilòmetres de ciutat de Gaza on, els havien assegurat, estarien segurs. Però no.

Quan va arribar allà, Al Dahdou només trobà enderrocs, les restes d'un habitatge precari. El que havia de ser una llar transitòria esdevingué tomba perpètua. Allà, entre els fragments de ciment trobà el cos del seu nét, Adam, que no comptava mig any de vida. No li quedava ni un alè de vida, però.
A la morgue habilitada en la plaça de l'hospital Màrtirs d'Alaqsa fou on trobà les despulles de la seua dona, desfigurada, quasi irreconeixible. El fill Mahmud, que volia seguir els passos del pare, estava entre les víctimes, com també Sam, la menuda de tots els fills.

A pesar d'això, Al Dahdouh continuà treballant. Les bombes israelianes, però, tornaren a interposar-se en la seua vida. A mitjan desembre passat, a Jan Yunis, mentre acompanyaven un comboi mèdic que atenia uns ferits per un atac, una bomba va caure a sobre d'ell. El càmera i els tres sanitaris a qui acompanyaven van morir. A ell el salvà l'armilla que impedí que la metralla li perforara l'abdomen. Només tres setmanes després, el seu fill gran, Hamza, també periodista a Al Jazeera, va morir per un atac israelià.

Tot això ho va relatar Al Dahdouh dimecres d'aquesta setmana, a València, durant l'entrega del Premi Llibertat d'Expressió, que, aquest any, la Unió de Periodistes ha atorgat al col·lectiu de periodistes palestins. La seua història és esgarrifosa, com la de tants altres habitants de Gaza que, des de l'octubre passat, són víctimes d'una croada d'Israel sense precedents. Prop de 33.000 palestins han estat assassinats, d'entre els quals, 12.300 eren xiquets. És -per fer-nos a la idea- com si tota la població d'Ontinyent o de la Vila Joiosa desaparegueren de la nit al dia. Resulta abominable que l'Estat jueu aplique contra el poble palestí la mateixa recepta liquidadora que els nazis van aplicar sobre ells. És, també, humanament inacceptable.

És per això que Israel té un particular empeny per posar la diana sobre els periodistes i les seues famílies. No volen testimonis de la barbàrie. Segons la Federació Internacional de Periodistes, el 72% de tots els periodistes assassinats al món l'any 2023 procedien de la Franja de Gaza. Es calcula que d'ençà de l'ofensiva israeliana, 140 comunicadors han estat liquidats de forma immisericorde. "Tenim por de convertir-nos en notícia", deia dimecres, a València Al Dahdou, amb una dignitat i una enteresa que només s'explica en algú que està acostumat a conviure amb la mort.

El govern d'Israel no compta, però, amb el fet que tractar d'imposar una apagada informativa total és, a aquestes altures del segle XXI, com intentar posar-li portes al camp. Cada dia ens arriben testimonis de les atrocitats comeses en aquesta part del món per part d'un govern que, més que perdre el nord, ha aprofitat els terribles atacs del 7 d'octubre com a pretext per posar en marxa un pla que feia anys que volia executar. Ningú amb un mínim sentit de la humanitat hauria de romandre impassible davant les atrocitats que s'estan succeint en aquesta part del món.