Deixar enrere la teua vida mai és fàcil. Has d'abandonar als amics i la família, has de traslladar-te a un altre indret desconegut, allunyat de la teua llar, amb una llengua diferent de la teua. Les guerres, l'emergència climàtica, la pobresa, la falta absoluta d'horitzó vital, fan que milers i milers de persones diguen adeu als seus països natals d'Àfrica. Ho fan perquè no tenen una altra alternativa. Ho fan perquè el risc d'accedir a Europa, convertida cada vegada en una fortalesa que massacra el valor de la solidaritat, és un somni més prometedor que quedar-se on són.

Arribar a Europa és un camí marcat per la tragèdia, per la inseguretat, per les estafes, per gent sense escrúpols que s'aprofitarà de la teua necessitat. Hauràs de pujar-te'n junt amb altres persones amb el mateix propòsit que tu a barques no aptes per travessar el mar Mediterrani. Amb prou feines, si aconsegueixes arribar en vida, xocaràs amb centres d'internament que et poden enviar, de nou, cap al punt d'origen. Si superes tots els obstacles, si els astres i la deessa fortuna fan coalició, podràs iniciar una nova vida que mai serà un camí de roses.

Estaràs privat dels papers i hauràs d'assumir qualsevol feina, sense regulació laboral, sempre amb la por d'una trucada a la policia per internar-te a les presons racistes dels CIE, on l'amuntegament, les agressions policials i el menyspreu contant als drets humans són el menú diari. Amb unes condicions laborals denigrants, estaràs desproveït de l'oportunitat de trobar un sostre per uns lloguers unflats a major glòria de l'economia rendista.

En els càstings per trobar pis, mai podràs complir amb els requisits dels arrendadors. De fet, el racisme quotidià i la manca de papers t'allunyaran de qualsevol esperança. Seràs apartat a la primera de canvi. Hauràs de buscar-te la vida, junt amb altres companys en la mateixa situació, per passar les nits al ras, baix d'un pont, a un portal. Hauràs de suportar que el segon tinent d'alcalde de la ciutat, d'aquella València en la qual resideixes, et perseguisca i et criminalitze. Un tal Juanma Badenas, de la formació ultradretana Vox, aliat de l'alcaldessa María José Català, del PP.

Un crim horrible serà emprat per a atacar-te, per justificar la croada criminalitzadora cap a les persones sense llar, cap a persones oblidades sovint per les administracions. Una indiferència institucional que se suma a la quotidiana, quan passen pel teu costat la gent i giren la cara a la teua petició de caritat sense cap pensament de futur que no siga alimentar-te durant el dia. Badenas haurà vessat aquest missatge carregat d'odi per reforçar el seu discurs farcit de mentides contra els nouvinguts, contra aquells que lluiten per sobreviure havent-hi deixat enrere les seues arrels.

Les seues paraules seran combinades amb anuncis tenebrosos, que copiaran les pràctiques més execrables d'altres ciutats europees al·lèrgiques a reconèixer el fracàs social d'haver-hi gent sense recursos que no compta amb un habitatge digne per a viure. El jerarca de Vox voldrà expulsar-te dels enclavaments turístics i cèntrics de València amb una versió cruel de l'anomenada arquitectura hostil, construint estancs en els espais en els quals pot buscar refugi, per dir-ho d'alguna manera, a les nits, l'únic moment en què els somnis d'una vida millor a Europa no seran malsons.

Pensa que aquest nouvingut podries ser tu. Pensa en els teus problemes per arribar a final de mes, per pagar el lloguer o la hipoteca, per afrontar les factures de la llum, el gas, l'aigua i internet, per poder omplir la nevera i el rebost. I ara multiplica'ls per molt. Contra aquestes persones, amb una vida marcada per la tragèdia i el desarrelament, clama Badenas. És el model de ciutat que semblen predicar des de Vox, però també des del PP: deixar desemparats els seus ciutadans, criminalitzar els nouvinguts i aclamar amb els braços oberts als turistes.

QOSHE - Pensa que podries ser tu - Moisés Pérez
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Pensa que podries ser tu

3 20
09.02.2024

Deixar enrere la teua vida mai és fàcil. Has d'abandonar als amics i la família, has de traslladar-te a un altre indret desconegut, allunyat de la teua llar, amb una llengua diferent de la teua. Les guerres, l'emergència climàtica, la pobresa, la falta absoluta d'horitzó vital, fan que milers i milers de persones diguen adeu als seus països natals d'Àfrica. Ho fan perquè no tenen una altra alternativa. Ho fan perquè el risc d'accedir a Europa, convertida cada vegada en una fortalesa que massacra el valor de la solidaritat, és un somni més prometedor que quedar-se on són.

Arribar a Europa és un camí marcat per la tragèdia, per la inseguretat, per les estafes, per gent sense escrúpols que s'aprofitarà de la teua necessitat. Hauràs de pujar-te'n junt amb altres persones amb el mateix propòsit que tu a barques no aptes per travessar el mar Mediterrani. Amb prou feines, si aconsegueixes arribar en vida, xocaràs amb centres d'internament que et poden enviar, de nou, cap al........

© El Temps


Get it on Google Play