El nacionalisme a Balears fa córrer la idea que com que el PP balear de Marga Prohens fa gairebé el mateix contra el català -o així s’assevera- que el de José Ramón Bauzá, el seu resultat a les urnes de 2027 serà igual o per l’estil al de l'expresident el 2015, quan el partit conservador s’enfonsà com mai li havia passat.
S’ha d’anar en compte, però, a l’hora de fer aquestes suposicions. La situació general dels dos executius és molt diferent.
Aleshores (2012, 2013...) es vivia en una profunda crisi econòmica internacional, amb els governs de tota Europa prenent les mateixes mesures, bàsicament de reducció de despesa publica, és a dir retallades en els pressupostos en sanitat, educació... cosa que per tot provocà una intensa resposta social, amb manifestacions al carrer, vagues... La consigna esquerrana espanyola assegura que la dreta fou la responsable de tot allò. En realitat les mateixes mesures van ser imposades a tots els governs de la Unió Europea, tant de dreta com d’esquerra. De fet, la majoria eren progressistes i tanmateix es menjaren les retallades -com per exemple a Grècia, amb el poder en mans de Syriza- ben igual que els conservadors. I aquests últims, com fou el cas de l’espanyol de Mariano Rajoy, es veren obligats a fer el contrari del que havien dit que farien. Sense anar més lluny: pujant impostos enlloc de baixar-los, com va fer el gallec.
En aquell context, a tots els partits de govern els anà malament a les següents eleccions a les quals s’hagueren d’enfrontar. El balear de Bauzá no va ser cap excepció. Si s’analitza fredament els resultats autonòmics de 2015 es fàcil adonar-se tot d’una que hi ha una notable semblança entre els d’Aragó, País Valencià i les Illes. Tots ells en conjunt profundament influïts per la clau espanyola, a pesar de tenir l’especificitat dels partits autoctonistes respectius. Si es perllonga la comparació a 2011, es nota que ja aleshores hi havia paral.lelismes evidents. I si se segueix amb el contrast amb 2019 i 2023 el panorama que ofereixen els tres territoris és molt semblant quant a oferta de candidatures amb representació, resultats a les urnes i conseqüència política en forma de la majoria parlamentària que sustenta al respectiu govern.
Com es pot explicar que el resultat electoral de 2015 a Balears fos tant semblant a l’aragonès i al valencià si es vivia enmig d’una gran efervescència autòctona en contra del PP per mor de la seva política lingüística? Perquè en realitat i a desgrat de les opinions nacionalistes en aquest sentit, aquella pressió de carrer en contra de l’anticatalanisme del Govern de Bauzá no determinà el seu resultat a les urnes. El que de bon de veres el segellà fou l’enfonsament de la seva marca espanyola.
El factor local cada cop afecta menys al resultat de les forces espanyoles -PP, PSOE, Vox i Podem- a les Illes. I totes aquestes en el seu conjunt acoten perillosament les autoctonistes, que l’any passat van tenir només 6 dels 59 diputats. I res indica que el 2027 hagi de ser diferent, a no ser que la diferència consisteixi en una intensificació encara major de l’espanyolitat del sufragi.
En resum: el PP de Prohens caurà o no el 2027, però el que passi en aquelles urnes no dependrà tant del que faci en la seva política lingüística -ni en la gestió general- com del comportament electoral de la seva marca espanyola.
El cost electoral (o no) de l'anticatalanisme del PP a les urnes baleàriques
16
1
24.01.2024
El nacionalisme a Balears fa córrer la idea que com que el PP balear de Marga Prohens fa gairebé el mateix contra el català -o així s’assevera- que el de José Ramón Bauzá, el seu resultat a les urnes de 2027 serà igual o per l’estil al de l'expresident el 2015, quan el partit conservador s’enfonsà com mai li havia passat.
S’ha d’anar en compte, però, a l’hora de fer aquestes suposicions. La situació general dels dos executius és molt diferent.
Aleshores (2012, 2013...) es vivia en una profunda crisi econòmica internacional, amb els governs de tota Europa prenent les mateixes mesures, bàsicament de reducció de despesa publica, és a dir retallades en els pressupostos en sanitat, educació... cosa que per tot provocà una intensa resposta social, amb manifestacions al carrer, vagues... La consigna esquerrana espanyola........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
