A Balears governa el Govern però manen els hotelers. I no hi ha alternativa. No existeix ni un sol partit polític que posi en dubte de bon de veres el model turístic i econòmic que ells han imposat. Els d’esquerra ho diuen, però han governat durant setze dels últims vint-i-quatre anys i mai han posat en pràctica el que asseguren defensar quan estan a l’oposició. No ho ha fet el PSOE, però tampoc els dos PSM, avui Més: els nacionalistes de Mallorca, per cert, foren els responsables de la gestió de la conselleria de Turisme entre 2015 i 2019 i la quantitat de turistes seguí augmentant sense aturall. Tampoc Esquerra Unida, ni més tard Podem feren res per canviar el model.

Encara ressonen les paraules de 2015, just després de les eleccions d'aquell any, del qui era llavors el líder de Podem, Alberto Jarabo, assegurant que «als hotelers se’ls ha acabat governar aquesta terra». Els hotelers començaren a riure aleshores i encara no s’han aturat. I és que si quelcom ha caracteritzat els darrers vuit anys de govern esquerrà ha estat la submissió a la voluntat dels grans hotelers. Era prou coneguda la sintonia del conseller del ram, Iago Negueruela, i de la presidenta Francina Armengol amb el cap del poderós Grup Melià , Gabriel Escarrer Julià. No era res de nou. No cal gratar molt per trobar que la primera llei d’excepcionalitat hotelera la va fer l’esquerra i Unió Mallorquina durant el segon govern del Pacte de Progrés (2007-2011). Una vergonya que permetia las hotels en reforma no complir les normes urbanístiques generals, cosa que, no obstant, mai s’ha permès a cap altre àmbit empresarial. Per què? No hi ha respostes. Sospites raonables, totes les que es puguin imaginar. I més.

A les Illes manen els hotelers i tot els partits són hoteleristes. Sense cap excepció. Aquesta i no altra és la raó que explica que s’hagi arribat a un model d’explotació turística aberrant. Però triomfant. Que ha suposat passar dels 10,3 milions de 2003 als 13,5 milions de 2013 i fins als 17,8 de 2023. Gairebé un 73% d’increment en vint anys, dotze dels quals amb governs progressistes. I la previsió per enguany és d’un possible increment proper al 10%. Cosa que ens situaria en uns 19,5 milions.

Si es multiplica aquestes xifres per 500 litres d’aigua per turista i dia que segons un estudi de la universitat de Balears consumeixen els visitants, front als 170 dels residents, es tendrà un fidedigne retrat de com cal imputar el 42% -i creixent- del consum personal d’aigua als turistes, en una terra en seriós risc de sequera. És el model que ha portat a un creixement demogràfic que suposa que si Balears fos un estat independent seria el segon que més s’ha poblat en els últims quaranta anys, només per sota de la Índia; la premsa internacional parla de la preocupant bomba demogràfica hindú, però de la balear ningú en diu ni piu. I és mentida que aquest model suposi més riquesa social, tot el contrari: ha fet caure en vint anys la renta per càpita regional del primer al setè lloc de l’Estat i, entre d’altres xacres, ha portat al preu de l’habitatge a uns nivells impossibles per la immensa majoria de residents...

Aquest és el model turístic i econòmic balear que han imposat els hotelers. I sense alternativa.