“Personalment, crec que la pornografia és (...) una arma de doble tall. Si es compara, al nostre país, amb la violenta repressió sexual que vam patir sota el franquisme, pot semblar alliberadora. Però vista com a exponent formal de la nostra crisi de civilització, crec que la pornografia és una arma sexista, racista i classista”. Això ho escriu Montserrat Roig en un article que es recull Món hetero (Edicions 62), un volum que s’acaba de publicar en català amb els pocs textos sobre teoria feminista que va escriure la periodista —originalment, va publicar-los en castellà a ¿Tiempo de mujer?, l’any 1980—.

Llegir la teoria feminista de Roig permet entendre les idees que hi havia rere la producció narrativa i periodística de l’autora, que va créixer en un context feixista, on regnava un catolicisme estricte i un masclisme totalitarista. A més d’entendre l’autora, però, tenir aquest volum entre les mans també serveix per recordar la importància de recuperar, reeditar i traduir textos de dones escriptores.

Segurament, Roig, com Marçal i totes les escriptores que vindran després d’elles, no haurien escrit el que van escriure sense la figura de Maria Aurèlia Campany. A més de publicar el primer llibre feminista del tardofranquisme a Catalunya, La dona a Catalunya (1966), Capmany va fer d’ambaixadora de la literatura per la lluita dels drets de la dona al territori. Va combatre perquè, malgrat la censura i l’hermetisme ideològic que patia el país, les dones poguessin llegir els textos de pensadores com Betty Friedan (La mística de la feminitat) i Simone de Beauvoir (El segon sexe).

Gràcies a la tasca de Capmany, els textos d’aquestes pensadores van calar a la societat catalana de finals dels anys seixanta. De fet, durant la dècada dels setanta, es va fer una tasca cabdal, des del feminisme d’Occident, per recuperació de textos sobre gènere. Va ser llavors que es van descobrir escriptores que des del segle XV reclamaven la igualtat dels dos sexes i la necessitat de lluitar pels drets de les dones.

Ara, Pilar Godayol acaba de publicar en català la primera antologia de textos feministes, On són les dones? (Eumo Editorial). Godayol posa una primera pedra en el projecte de recuperar, endreçar i contextualitzar les dones i els textos de la història del feminisme internacional.

En parlar-hi, explica que anem pel bon camí, que als setanta es va fer molta feina i que els últims anys, després del #Metoo, s’ha tornat a reactivar aquesta voluntat de reivindicar les nostres predecessores. Ara bé, també ens assegura que no n’hi ha prou.

Fa sis segles que el patriarcat invisibilitza les dones escriptores. Des de tallar-los el cap a la guillotina —com a l’Olympe de Gouges, que va criticar la Revolució Francesa per ser androcentrista, sexista i marginar les dones— fins a prohibir-los la ploma, dissuadir-les d’escriure o robar-los l’autoria.

I malgrat estar encadenades de mans i peus, malgrat ser invisibilitzades, desencoratjades i privades, hi ha hagut moltes dones que han escrit i moltes dones que han escrit sobre els drets de les dones. Godayol reclama —i penso que ens hauriem de sumar al seu clam— que cal recuperar-les. Cal publicar més llibres com ‘Món hetero’ i cal anar més enllà: revisar la història de la literatura feminista, detectar-hi els buits i reeditar els textos. Traduir-los, contextualitzar-los, endreçar-los i publicar-los, del més antic al més nou —des de La ciutat de les dones, de Christine de Pisan al segle XV, fins a Màtria o barbàrie (Angle), un recull de veus feministes que acaben de publicar Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta— en col·leccions completes. Recordar el valor d’una lluita històrica que perdura i reivindicar la vida i obra de les nostres mares amb una biblioteca feminista de tots els temps.

QOSHE - Una biblioteca feminista de tots els temps - Laura Tapiolas Fàbregas
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Una biblioteca feminista de tots els temps

13 3
14.03.2024

“Personalment, crec que la pornografia és (...) una arma de doble tall. Si es compara, al nostre país, amb la violenta repressió sexual que vam patir sota el franquisme, pot semblar alliberadora. Però vista com a exponent formal de la nostra crisi de civilització, crec que la pornografia és una arma sexista, racista i classista”. Això ho escriu Montserrat Roig en un article que es recull Món hetero (Edicions 62), un volum que s’acaba de publicar en català amb els pocs textos sobre teoria feminista que va escriure la periodista —originalment, va publicar-los en castellà a ¿Tiempo de mujer?, l’any 1980—.

Llegir la teoria feminista de Roig permet entendre les idees que hi havia rere la producció narrativa i periodística de l’autora, que va créixer en un context feixista, on regnava un catolicisme estricte i un masclisme totalitarista. A més d’entendre l’autora, però, tenir aquest volum entre les mans també serveix per recordar........

© El Temps


Get it on Google Play