Dilluns, Jordi Graupera va fer aixecar polseguera a Twitter. Des d’Alhora, el partit que ha fundat amb Clara Ponsatí per les eleccions catalanes del 12 de maig, va anunciar un “pla de xoc per la llengua” amb un primer punt ben polèmic: la proposta de desdoblar lingüísticament l’escola catalana en dues xarxes, per garantir-ne una que sigui del tot en català.
La idea de seguida va convertir-se en trending topic i fills de la immersió dels vuitanta i contraris a la proposta posaven el crit al cel. “Boníssima idea també podríem fer una doble xarxa segons renda. Tapeu-vos una mica, home”, tuitava la comunicadora Laura Grau. “És gràcies a la immersió lingüística que jo parlo català i que ara és la llengua materna del meu fill”, publicava la candidata de la CUP al 12M Laia Estrada.
I ràpid, la llista de Graupera i Ponsatí, plena de tuitaires, s’afanyava a puntualitzar, explicar i justificar els ets i uts de la seva proposta lingüística per l’educació a la mateixa xarxa.
És cert que Alhora apunta una realitat: que la immersió, avui, no és efectiva. I repeteixen per activa i per passiva unes xifres escandaloses: que només el 15% de les escoles i el 17% dels instituts la practiquen. Per lluitar contra els resultats d’aquest model, en proposen un d’alternatiu. Construir el que anomenen una “doble xarxa escolar” i assegurar, d’entrada, que en un 30% de les escoles catalanes s’hi garanteixi una educació completament en català.
El 70% restant de les escoles —la majoria—, serien “no-immersives”, és a dir que, com passa ara, també emprarien el castellà com a llengua vehicular. Aquestes escoles, segons la formació de Graupera i Ponsatí, haurien de complir amb uns nivells de català, que s'avaluarien a través d’exàmens externs en diversos moments de l’escolarització.
El pla lingüístic d’Alhora ha aconseguit tornar a posar al centre del debat els problemes de la immersió, sovint relegada a una realitat trista que ja és coll avall. Ho ha fet malgrat no ser un partit que opti a la presidència i malgrat que sigui pràcticament impossible que una proposta com aquesta obtingui cap suport dels partits majoritaris. I sí, segurament, tal com ha passat al País Basc, la doble xarxa podria tenir un impacte positiu en la situació de la llengua d’algunes escoles.
Però és que aquí és on rau el problema: algunes. Desdoblar l’educació vol dir crear, des de les institucions, una diferència més entre els nens que creixen a Catalunya. Vol dir segregar-los, distanciar-los, polaritzar-los. Vol dir tirar la tovallola en la possibilitat que l’escola en català pugui ser un projecte per tothom. Discriminar el 70% dels infants catalans que, per geografia, per context, per inèrcia o per decisió familiar, s’escolaritzin en una escola no immersiva.
Com podem demanar als nostres doctors que, per a ser-ho, sàpiguen pronominalitzar quan hauran gaudit només d’algunes classes en català durant l’educació?
I, més enllà, com podem garantir que aquest pla —més complex, més enrevessat— es compleixi, si no podem garantir la immersió general? Els riscos judicials són els mateixos, la persecució política es mantindrà i la immersió del 30% i el nivell de català del 70 restant recaurà, com fins ara, en la voluntat de mestres i equips directius.
Potser valdria més la pena reforçar i controlar la immersió. Contractar més professors de llengua catalana, donar-los recursos i formació i ser exigent amb els resultats. Optar, tot i ser difícil, perquè la totalitat dels nens catalans gaudeixin d’una escola en la seva llengua en comptes d’empènyer, en nom de la salvació, una diferència lingüística en l’educació dels nostres infants.
Desdoblar l'ensenyament?
7
2
17.04.2024
Dilluns, Jordi Graupera va fer aixecar polseguera a Twitter. Des d’Alhora, el partit que ha fundat amb Clara Ponsatí per les eleccions catalanes del 12 de maig, va anunciar un “pla de xoc per la llengua” amb un primer punt ben polèmic: la proposta de desdoblar lingüísticament l’escola catalana en dues xarxes, per garantir-ne una que sigui del tot en català.
La idea de seguida va convertir-se en trending topic i fills de la immersió dels vuitanta i contraris a la proposta posaven el crit al cel. “Boníssima idea també podríem fer una doble xarxa segons renda. Tapeu-vos una mica, home”, tuitava la comunicadora Laura Grau. “És gràcies a la immersió lingüística que jo parlo català i que ara és la llengua materna del meu fill”, publicava la candidata de la CUP al 12M Laia Estrada.
I ràpid, la llista de Graupera i Ponsatí, plena de tuitaires, s’afanyava a puntualitzar, explicar i justificar........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
