La setmana passada es feia públic l’exili del periodista de La DirectaJesús Rodríguez, del dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra i de l’empresari Josep Campmajó, que han decidit marxar a Suïssa arran la persecució del jutge Manuel García-Castellón, entestat a acusar-los de terrorisme per la causa que investiga els fets protagonitzats per Tsunami Democràtic. Setmanes abans es va fer públic, també, que el diputat Ruben Wagensberg també havia marxat al país helvètic, on des de fa anys es troba la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira.

Tsunami Democràtic va tindre un gran protagonisme durant les protestes contra la sentència del 14 d’octubre del 2019, quan el Tribunal Suprem va decidir condemnar a 100 anys de presó els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 que van poder ser jutjats. Uns altres van marxar a l’exili i des d’aleshores, i encara ara, els diferents països als quals se’ls ha demanat l’extradició s’han negat de manera reiterada a concedir-la, evidenciat l’excepcionalitat de la justícia espanyola dins d’Europa.

Les protestes de Tsunami Democràtic van ser un gran èxit de mobilització, tal com es va comprovar amb l’arribada a l’Aeroport del Prat de milers de persones el mateix dia en què es va fer pública la sentència. Cal recordar com ha maniobrat el jutge Manuel García-Castellón, qui mai no ha amagat la seua sintonia amb el PP, per a convertir aquesta causa en un embat judicial de primera magnitud. La Fiscalia va proposar fa un any que la qualificació dels delictes fora de desordres públics i que, per tant, la investigació fora traspassada a un jutjat de menor entitat. Però García-Castellón, jutge de l’Audiència espanyola, ha aprofitat la participació de Vox en el judici –hi actua com a acusació– per a mantindre i aprofundir en l’acusació de terrorisme i definir, d’aquesta manera, una sèrie de manifestacions amb incidents que ni de bon tros poden rebre aquesta qualificació.

La jugada té un objectiu clar: acusar de terrorisme aquells que el jutge considera impulsors del Tsunami Democràtic i intentar aturar els efectes de la llei d’amnistia. Per descomptat, entre els presumptes líders assenyalats hi ha el president Carles Puigdemont. L’acusació no sembla casual ni objectiva. També hi ha molts altres acusats en aquest sentit, com ara els exiliats esmentats que es troben a Suïssa i també els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell, la sindicalista Marta Molina, el banquer Nicola Flavio Giulio Foglia, l’informàtic Jaume Cabaní i el cap de gabinet del president Puigdemont, Josep Lluís Alay. No cal dir que les justificacions d’aquesta investigació són ridícules: n’hi ha, per exemple, la mort d’un ciutadà francès a l’Aeroport del Prat que fins el moment de l’acusació no havia sigut tinguda en compte perquè aquella mort va ser a causa d’un infart.

Aquesta nova ofensiva judicial arriba a les portes de l’aprovació d’una llei d’amnistia que caldrà veure com apliquen els jutges, si és que l’acaben aplicant i no condueixen la situació cap a un escenari de rebel·lió inèdita a Europa. Mentrestant, la quota d’exiliats creix entre persones d’una trajectòria innegablement democràtica, entre els quals hi ha periodistes com Jesús Rodríguez o persones vinculades a la defensa dels drets humans des del minut zero de la seua trajectòria activista, com Ruben Wagensberg. L’acusació de terrorisme no és, només, una aberració jurídica pròpia d’una cúpula judicial desesperada per marcar l’agenda política. És, també, un insult a totes aquestes persones que estan sent investigades amb les mateixes acusacions ambquè són investigats els militants de l’Estat Islàmic o de qualsevol altra organització terrorista.

QOSHE - Més exiliats, més injustícia - El Temps
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Més exiliats, més injustícia

5 1
15.04.2024

La setmana passada es feia públic l’exili del periodista de La DirectaJesús Rodríguez, del dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra i de l’empresari Josep Campmajó, que han decidit marxar a Suïssa arran la persecució del jutge Manuel García-Castellón, entestat a acusar-los de terrorisme per la causa que investiga els fets protagonitzats per Tsunami Democràtic. Setmanes abans es va fer públic, també, que el diputat Ruben Wagensberg també havia marxat al país helvètic, on des de fa anys es troba la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira.

Tsunami Democràtic va tindre un gran protagonisme durant les protestes contra la sentència del 14 d’octubre del 2019, quan el Tribunal Suprem va decidir condemnar a 100 anys de presó els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 que van poder ser jutjats. Uns altres van marxar a l’exili i des d’aleshores, i encara ara, els........

© El Temps


Get it on Google Play