Fa poques hores que acabo de tenir notícies sobre el contingut del sumari del Tsunami. No sols he pogut confirmar el que ja se sabia –que s'ha perseguit gent per motius estrictament polítics– sinó que en la llista de persones escoltades s'hi poden trobar també les parelles i fills dels investigats. Fins ara, els gats de la família se’n queden fora, però no val a refiar-se'n. Pel que sembla, els caçadors de tsunamis que se serveixen del Pegasus consideren la unitat de la llar tan sagrada com la de l'España franquista.
No pretenc banalitzar res. Ja fa temps que estem d'acord que no es pot abusar de les paraules i que el feixisme "genuí" (seguint a l'historiador i professor Joan B. Culla, que ens ha deixat fa tan poc temps) és aquell sistema ideològic, organitzatiu, cultural, econòmic i social que va néixer a la Piazza San Sepolcro de Milà el 23 de març de 1919 —lloc i data de fundació dels Fasci Italiani di Combattimento— i que va morir sota les ruïnes fumejants de Berlín a principis de maig del 1945, amb un parell de seqüeles a la península ibèrica fins al 1974/75.
Hitler i Mussolini conjugaven l'antiparlamentarisme amb sagnants intents de construir estats totalitaris i societats militaritzades. El seu ultra-nacionalisme expansionista no es desdeia dels objectius d'autarquia econòmica i la seva dèria per supremacies ideològiques, racistes i homòfobes que anava a practicar als camps d'extermini.
El que en va quedar a Europa dels components ultres d'intolerància i prepotència, de por al diferent i de violència, potser va ser va ser la llavor del que ara creix a Itàlia, de nou, i a França, amb un lepenisme que amenaça el Palau de l'Elisi, i a Holanda i Suècia, Alemanya, Finlàndia, Dinamarca, Àustria, Estònia, Bèlgica, Romania, sense oblidar Polònia i Hongria. La ultradreta s'ha instal·lat o s'ha desemmascarat en els poders de l'estat aconseguint en molts països un 20% de vots que els permet fer i desfer majories i donar entrada, en l'agenda política, a l'enyor de privilegis, impunitats i immunitats que mai no es varen arrencar de soca-rel.
Pot ser que l'euroescepticisme via Brexit no es pugui confondre amb la voluntat de ressuscitar els somnis impossibles d'autarquia, ni sigui fàcil trobar les diferències amb el populisme de Trump i les seves imitacions amb el somni de la raó que es va patir al món els anys trenta i primers quaranta. Però ara, vivint en un extrem de la Mediterrània l'extermini de Gaza amb un silenci i vergonya que no s'aturen, i el refús de la Itàlia de Giorgia Meloni a acollir refugiats de la guerra i la fam, potser ens caldria pensar que d'aquell feixisme "genuí" no en varen quedar "només" dues seqüeles ibèriques. D'una d'elles, Portugal se'n va poder desfer amb revolució i clavells, però a Borbònia perviu perquè el cantó més fosc del poder va desfigurar l'amnistia de la Transició i va renovar impunitats. I els gentilhomes de la seqüela –amb un percentatge de vots que va ser com a molt del 15% i ara de poc mes del 12%– varen aconseguir quota de pantalla com acusació privada en el judici del procés i ara poden ser també els voyeurs més interessats de les converses privades d'amigues amb amics i de filles i mares. Perquè aquesta intromissió en la nostra intimitat és feixisme, es consideri del genuí o no. S'alimenta de nosaltres, i penetra en la privadesa de les nostres relacions afectives, sexuals o de manera de viure. I ens obliga a l'autocensura, a renunciar a ser lliures, cultes, desvetllats i feliços.
Sense revolució i algun sinònim de clavells, sempre hi haurà un Pegasus a l'espera... (Si fins i tot sembla que els Mossos el volen...).
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
