"Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
Seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
(...)
No n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria"
"Eufòria", cancó del disc
Eufòria, 5 - Esperança, 0 (2009),
de Mazoni
La gala dels quaranta anys de Televisió de Catalunya, «Quaranta anys i una nit», va tindre tres moments musicals protagonitzats per Antònia Font («Alegria»), Estopa cantant «La raja de tu falda» -«l’escletxa», van aclarir ells prèviament- i els participants d’Eufòria colant-se pels platós de TV3. No sé si és un resum del que ha estat la presència de la música a Televisió de Catalunya en aquests quaranta anys. Tampoc no ho havia de ser ni ho pretenia. Més aviat demostra la sensibilitat de la Televisió de Catalunya de l’última dècada amb la música del país -i amb la innovació en aquest camp.
Diuen que Eufòria ha pogut arrossegar molt públic jove a TV3 que no consumia gaire televisió pública convencional en català. Tant de bo sigui així. És molt lloable l’intent per atraure aquest públic i encara més l’èxit d’aconseguir-lo.
Dit això, molts músics del país tenen la sensació que Televisió de Catalunya fa molt poca cosa per la música en català. Hi ha molt pocs espais on puguen guanyar visibilitat, tant en les seues primeres fases de creixement, quan han tret un sol disc, com en les seues etapes de consolidació (quan ja tenen tres, quatre o més discs i podrien fer el salt de les sales petites als grans palaus). Fins i tot els que omplen palaus apareixen més als informatius -per la fita d’haver-ne venut totes les entrades- que en un espai dedicat als músics de Catalunya i d’expressió catalana. Òbviament Catalunya Ràdio, a través d’iCat, juga un paper molt diferent. Però la televisió catalana hauria de trobar espais més visibles.
El cas d’Eufòria no equilibra aquesta balança. El programa és una fórmula semblant a la d’altres cadenes de televisió, amb variacions molt petites i unes mancances molt semblants. Eufòria treballa la interpretació -la veu, la diversitat d’estils, etc- però no la creativitat musical, la composició, l’escriptura de lletres, la tria d’un estil, la innovació. Eufòria no és un programa innovador, com s’espera d’una televisió nacional amb voluntat d’estil, aposta pel risc i més imaginació que recursos.
Seria un programa més que acceptable si la graella de Televisió de Catalunya comptara amb, com a mínim, amb un programa trencador dedicat a la creació musical i en prime time. No cal dir que l’ideal seria també programar periòdicament concerts en directe de grups nous, seminous i consolidats. Evidentment no sumen en aquest recompte els programes de matinada com Jazz a l’estudi, molt lloable en la seua intenció però denigrat per un horari indecent i empobrit per uns recursos molt minsos.
L’endemà de la gala dels Quaranta anys i una nit, el programa Col·lapse va donar el micròfon a Jordi Évole perquè cantara el Grita de Jarabe de Palo. El líder del grup Obeses, Arnau Tordera, piulava l’endemà a X: «La de músics del país que, havent-hi dedicat anys i anys, no han tingut mai ocasió de presentar la seva música en directe a la televisió pública per fer-la arribar a un públic més ampli. Per entendre com n'és d'ofensiu, imagineu-vos-ho amb la vostra professió. Denigrant.»
És clar que els productors de Col·lapse poden convidar a cantar cada setmana un convidat que sigui periodista, parlamentari, electricista o mecànic, però que l'eufòria no se'ns puge al cap: Televisió de Catalunya s’ha d’adonar que TV3 ha esdevingut tan inaccessible per als músics del país que la sola presència d’Évole cantant en el plató els indigna. Els sembla denigrant.
Exigim més que Eufòria
10
16
23.01.2024
"Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
Seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
(...)
No n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria"
"Eufòria", cancó del disc
Eufòria, 5 - Esperança, 0 (2009),
de Mazoni
La gala dels quaranta anys de Televisió de Catalunya, «Quaranta anys i una nit», va tindre tres moments musicals protagonitzats per Antònia Font («Alegria»), Estopa cantant «La raja de tu falda» -«l’escletxa», van aclarir ells prèviament- i els participants d’Eufòria colant-se pels platós de TV3. No sé si és un resum del que ha estat la presència de la música a Televisió de Catalunya en aquests quaranta anys. Tampoc no ho havia de ser ni ho pretenia. Més aviat demostra la sensibilitat de la Televisió de Catalunya de l’última dècada amb la música del país -i amb la innovació en aquest camp.
Diuen que Eufòria ha pogut arrossegar........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
