No duc cap tatuatge a la pell. I no és pas que no m’agradin. El que sempre m’ha fet enrere, més aviat, és la creença que amb el temps es pansirien, o m’avorririen, o arribaria a la conclusió que la tria no podia haver estat més desencertada. Sense oblidar, és clar, que malgrat que no tinc fòbia a les agulles, procuro evitar qualsevol dolor voluntari. Prou fereix la vida en alguns moments com per oferir-me de forma espontània a passar una........

© El Punt Avui