Escric aquesta columna a poques hores d’emprendre rumb a una sala de concerts de Barcelona. Tinc entrada per veure el gallec Xoel López i la cita està programada per a les nou de la nit. És una popular sala on de jove fitxava setmana sí, setmana també, i de la qual no em desenganxava fins que els llums de sala no ens indicaven el camí de sortida. Recordo com, hores després, encara em restava energia per menjar-me mig món. Ara,........

© El Punt Avui