Avui sí que és el dia. O la nit. Soc a casa. Ja he sopat. Les criatures dormen fora. Sembla que per fi, després de setmanes somiant aquest moment, podré escarxofar-me al llit, treure la pols al comandament de la tele i començar una sèrie de ficció o veure una pel·lícula de principi a fi. Són les nou de la nit i em sento prou vigorosa per complir el meu propòsit. Tinc una llarga llista de films pendents –necessitaré tres vides per........

© El Punt Avui