Alguns ajuntaments catalans han començat a acceptar el repte d’afrontar sense embuts i sense excuses com es pot millorar el paisatge urbà perquè les dones deixin de tenir por quan surten soles. Sí, senyores i senyors, en ple segle XXI, on la tecnologia avança a passos gegantins, l’angoixa de patir una agressió sexual al carrer encara marca profundament la vida del col·lectiu femení. I no ho fa per una sensació subjectiva que existeix un perill, sinó perquè les estadístiques, que són ben reals, així ho demostren. Aquesta mateixa setmana el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va aportar llum a la foscor. L’enquesta de seguretat pública del 2022 detalla que un 12,7% de les agressions o amenaces que va patir la ciutadania catalana van tenir un caràcter sexual i pràcticament en un 80% l’autor va ser un home o diversos homes. Aquest mateix estudi recull una dada també molt preocupant, el 44,5% de les dones han deixat de fer alguna activitat o han canviat d’hàbit per por de ser víctimes d’un delicte a Catalunya, un percentatge que en el cas dels homes baixa fins al 22%. És a dir, davant la laxitud de les administracions per resoldre aquest mal endèmic, prop de la meitat de les dones d’aquest país han optat per renunciar a fer determinades activitats tan normals per als homes com pot ser anar pel carrer de nit o utilitzar el transport públic. És a dir, escollir seguretat a canvi de perdre llibertat. I en certs cercles heteropatriarcals, dels quals aquesta societat nostra va ben sobrada, la mesura fins i tot és aplaudida. Disfressades de precaució, la por i la renúncia són la millor solució per no canviar res. Més enllà de denunciar la injustícia i d’empresonar els agressors, cal fer passos endavant. Per això la iniciativa d’aquests ajuntaments de fer més segur l’espai públic, amb mesures tan simples com ara il·luminar els carrers foscos, s’hauria de convertir en norma. Convidar les dones a participar en el disseny d’un urbanisme amb perspectiva de gènere no hauria de ser una excepció.