Ni política, ni canvi climàtic, ni pujada de preus dels aliments i, fins i tot, m’arribaria a arriscar a dir que ni de futbol. Els debats més encesos a les sobretaules o a les xarxes socials, on l’anonimat afavoreix esplaiar-se amb tot tipus d’arguments, els protagonitzen els animals. Més concretament els gossos, que malgrat la ingerència puntual d’altres espècies en el rànquing de preferits continuen sent els líders amb diferència. No descobreixo res si afirmo que en aquest món hi ha dues classes de persones: els que idolatren les seves mascotes canines i aquells que els rebutgen de ple perquè creuen que han traspassat la línia del que marca la racionalitat i el sentit comú. Cert que hi ha gent que es manté en un terme mitjà i tolera els gossos com qui tolera la cua en el supermercat, però són minoria i es queden al marge quan es tracta d’aprofundir en els límits que representa conviure amb un animal de companyia. L’últim escenari que he descobert fa pocs dies el protagonitzava un veí del barri que es queixava per internet que el seu gosset petit –“mi peludín”, deia ell– havia patit un intent d’agressió per part d’un mascle que en feia quatre com ell. Un gos potencialment perillós que, malgrat anar lligat, no duia el morrió obligat per la normativa. L’home buscava el suport grupal dels membres del xat per condemnar la poca responsabilitat que tenia el propietari de l’animal envers la resta de gossos que no estaven catalogats de violents i el convidava a complir la llei. En tot cas, la queixa, que primer va rebre la simpatia del grup, finalment va acabar amb un linxament virtual d’altres propietaris de gossos considerats perillosos quan al veí se li va escapar dir que el seu animal anava deslligat. Ai las! La provocació va entrar en escena i va justificar del tot la reacció rabiosa que havia tingut el gos acusat inicialment. Si ell se saltava la norma, amb quin dret assenyalava els altres? De la possibilitat que l’animal gros i potencialment violent s’hagués cruspit el petit si no hagués anat lligat, no se’n va parlar més. Cas tancat.