El temps que passa
“«Sí, naturalment, si demà fa bon dia», va dir la senyora Ramsay.” Així comença Al far en la traducció al català d’Helena Valentí. És una resposta a James, un dels seus vuit fills. D’estiueig, com cada any que passa, a l’illa escocesa de Skye, els Ramsay, si a l’endemà fes bon temps, anirien, naturalment, al far, en compliment d’una promesa de la mare a James. No van anar, però, al far. D’això, i........
© El Punt Avui
visit website