Pilar Rahola
Sembla que la jugada del PP de convidar la Comissió de Venècia a visitar Espanya per intentar aturar, via Europa, la llei d’amnistia li ha sortit malament. Ha patit allò d’anar per llana i tornar esquilat, perquè aquest organisme europeu que vetlla per la justícia democràtica acaba de difondre un estudi que servirà justament pel contrari: enfortir la via d’una amnistia sense excuses, ni excepcions.
És cert que el treball definitiu de la Comissió trigarà encara uns dies, però de moment el text presentat ja és prou eloqüent. Es tracta d’un rigorós estudi titulat Taula comparativa de disposicions constitucionals i legislatives relatives a l’amnistia en els estats membres de la Comissió de Venècia, en el qual s’han analitzat les legislacions de cinquanta-sis estats, quinze dels quals fora d’Europa. I el resultat és demolidor: cap Estat europeu exclou el "terrorisme" de la llei, ni el considera, en cap cas, una línia vermella per a la seva formulació. De la resta de països, només n’hi ha dos que hi posen algun impediment: el Brasil (arran de la polèmica llei d’amnistia del 79 promulgada pels militars que volien convertir-la en llei de punt final) i la Quirguísia, per bé que en aquests dos països també es contempla poder amnistiar el terrorisme, si encara no hi ha condemna. És a dir, tots els països estudiats consideren que, quan es planteja una llei d’amnistia, aquesta ha de contemplar tots els delictes que hagi comès l’amnistiat, perquè aquesta és la intenció de la llei: fer taula rasa, deixar la pàgina en blanc.
La idea d’una amnistia en condicional, fragmentada en funció de segons quins delictes, no només no existeix en la jurisprudència dels estats homòlegs a Espanya, sinó que perdria tot el seu sentit. Al capdavall, aquesta va ser l’amnistia del 77 que, no ho oblidem, va arribar a amnistiar el crims d’una dictadura.
El més normal, per tant, quan es va plantejar la possibilitat d’una llei d’amnistia, hauria estat fer-la amb totes les seves conseqüències, sense caure en els paranys demagògics que acostuma a parar la dreta més reaccionària. Però el PSOE entrava en l’amnistia per la cabota, sense convicció, i forçat per la necessitat de la investidura, i va caure en el parany com si estigués en primer de bàsica. A més, cal recordar que els socialistes tendeixen a ser pusil•lànimes i covards quan es tracta de la qüestió catalana. Tanmateix, no tenia cap lògica plantejar una amnistia mig embarassada, primer, perquè deixava més de cent persones fora i, per tant, no complia amb el sentit de l’acord: el d’aturar en sec la repressió. I segon, perquè donava eines a la justícia patriòtica per impedir-ne l’execució.
A banda d’una qüestió gens menor: posava en perill el pacte amb Junts, que de cap manera pot acceptar una amnistia de segona, que exclou una part dels represaliats. Tot i així, el PSOE va fer allò que acostuma a fer: fer passar bou per bèstia grossa i intentar colar una amnistia edulcorada que no s’aguanta per enlloc.
I en aquest punt som ara, amb la llei derrotada en primera instància i retornada a la comissió, on el PSOE ha de trobar una sortida. I sembla que la Comissió de Venècia l’hi ha posat amb safata per poder fer el que cal fer: una amnistia completa, en línia amb totes les lleis d’amnistia que hi ha a les democràcies liberals del món. Al capdavall, què li pot passar al PSOE? La demagògia del PP-Vox i els seus mitjans ultramuntans ja s’ha produït i cap passa enrere servirà per a res. A més, els socialistes ja han patit una greu derrota a Galícia i a Sánchez li cal estabilitzar el seu Govern, cosa impossible si les relacions amb Junts entren en situació de risc. I, hi entraran de segur, si no s’aprova una amnistia completa, perquè Junts no es pot permetre renúncies humiliants en una qüestió tan central com és la repressió. Repressió que, no ho oblidem, continua imparable, com s’ha vist amb l’ordre de presó immediata a Dani Gallardo. El PSOE no té, per tant, cap altra sortida que fer una llei completa, rigorosa i perfectament avalada per la comparativa legislativa internacional. L’alternativa només enforteix l’onada reaccionària, afebleix el lideratge de Sánchez i crea una crisi d’enormes proporcions amb Junts. Seria una alternativa, però sobretot seria un desastre.
Ja no hi ha excusa
7
0
27.02.2024
Pilar Rahola
Sembla que la jugada del PP de convidar la Comissió de Venècia a visitar Espanya per intentar aturar, via Europa, la llei d’amnistia li ha sortit malament. Ha patit allò d’anar per llana i tornar esquilat, perquè aquest organisme europeu que vetlla per la justícia democràtica acaba de difondre un estudi que servirà justament pel contrari: enfortir la via d’una amnistia sense excuses, ni excepcions.
És cert que el treball definitiu de la Comissió trigarà encara uns dies, però de moment el text presentat ja és prou eloqüent. Es tracta d’un rigorós estudi titulat Taula comparativa de disposicions constitucionals i legislatives relatives a l’amnistia en els estats membres de la Comissió de Venècia, en el qual s’han analitzat les legislacions de cinquanta-sis estats, quinze dels quals fora d’Europa. I el resultat és demolidor: cap Estat europeu exclou el "terrorisme" de la llei, ni el considera, en cap cas, una línia vermella per a la seva formulació. De la resta de països, només n’hi ha dos que hi posen algun impediment: el Brasil (arran........
© El Periódico (CAT)
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Ali Fathollah-Nejad
Rami G Khouri
