Ni oblit, ni perdó» frase que expressa un pensament que serveix de guia per a la resistència i combat de molts catalans a les seves legítimes aspiracions d’independència, que han obtingut la repressió i el menysteniment de l’Estat espanyol, sota el lema de «A por ellos» (lema no oficial, però si cantat pels agents de l’ordre públic).
«Ni oblit, ni perdó» és avui utilitzada, amb altres paraules, per nombrosos espanyolistes, molts d’ells amb càrrecs institucionals a l’Estat i també alguns d’ells a l’Església quan diuen «no a l’amnistia». En el ben entès que l’amnistia etimològicament ve del grec (amnestia, oblit / perdó) quan s’oposen a l’acte jurídic de l’amnistia, estan assumint el «ni oblit, ni perdó» dels altres ciutadans que ideològicament no pensen el mateix.
El clergue abolicionista Henry Ward Beecher va afirmar: «Dir «puc perdonar, però no oblidar» només és una altra forma de dir «no puc, perdona»»; ja que segons ell, el perdó només és real quan s’oblida del tot. Tanmateix els «Memorials democràtics», diuen que els records, els memorials, el patrimoni, el país etc. formen part de la memòria col·lectiva i conseqüentment de la història de cada poble i serveixen per treure’n les ensenyances i lliçons per no caure en els mateixos errors i construir un present i un futur millor. Una societat que oblida la seva història és més manipulable i perd la identitat.
El perdó és una opció personal, però una societat que no perdona no avança, queda reclosa en el seu rancor. I quan la ira s’enquista es converteix en ressentiment, porta oberta a l’hostilitat i a l’odi, sempre perjudicial per a la convivència. «El ressentiment és l’emoció de l’esclau, no perquè l’esclau sigui ressentit, sinó perquè qui viu en ressentiment, viu en l’esclavitud» (F. V. Nietzsche).
En aquest sentit el perdó ens allibera, ens guareix i ens fa créixer com a persones. Alguns consideren el perdó una debilitat, però com apuntava Gandhi: «el perdó és un atribut només dels forts».
La cultura d’Occident està fonamentada en els valors que configuren la «Declaració Universal dels Drets humans» que, en bona part, tenen les seves arrels en el pensament cristià. Espanya junt amb Catalunya, històricament s’identifica amb els valors cristians i mostra amb un cert orgull, els seus sants i les seves catedrals i monuments, testimonis de la vivència cristiana. Tanmateix, els que no volen perdonar no es poden dir cristians –seguidors de Crist– perquè el seu exemple de vida a favor del perdó, és incontrovertible. «S’ha de perdonar set vegades? –l’hi pregunten a Jesús– i respon «No set, sinó setanta vegades set». Quan reseu digueu «Pare nostre… i perdona els nostres deutes, així com nosaltres perdonem als nostres deutors…». També en la seva agonia de la creu, adreça una pregària, demanant el perdó dels seus botxins «perquè no saben el que fan».
L’amor als altres i el perdó de les ofenses, és l’essència del cristianisme. Ens ho fa veure, el gran lluitador modern de la «No violència» i la convivència en pau, Mahatma Gandhi: «Tinc un gran respecte per el cristianisme. / Sovint llegeixo el Sermó de la Muntanya i he après molt d’ell / No sé de ningú que hagi fet més per la humanitat que Jesús / De fet no hi ha res dolent en el cristianisme, però el problema és amb vostès els cristians que no comencen a viure en base el que vostès mateixos ensenyen».
Andreu Claret, periodista i escriptor, entrevistat per l’Albert Soler en aquest mateix Diari (1-10-21), amb motiu de la presentació del seu llibre «1939. La caiguda de Barcelona» a la pregunta de l’entrevistador:
I la Catalunya actual, què?
Azaña, pel qual tinc passió i surt com a personatge al llibre, va dir allò de les tres pes: pau, pietat i perdó. L’actual conflicte català s’ha d’arreglar així. Això de «Ni oblit ni perdó» és la pitjor frase que mai hem inventat els catalans, és una animalada. Si recordo, és per perdonar. Ja n’hi ha prou de divisió, d’aquesta rasa que travessa, famílies, barris i ciutats.
Personalment hi afegiria que «Ni oblit, ni perdó», no és un invent de «tots els catalans» i que el «No a l’amnistia» és la pitjor frase que s’han inventat alguns espanyols.
Ni oblit ni perdó (l’altre)
3
0
17.12.2023
Ni oblit, ni perdó» frase que expressa un pensament que serveix de guia per a la resistència i combat de molts catalans a les seves legítimes aspiracions d’independència, que han obtingut la repressió i el menysteniment de l’Estat espanyol, sota el lema de «A por ellos» (lema no oficial, però si cantat pels agents de l’ordre públic).
«Ni oblit, ni perdó» és avui utilitzada, amb altres paraules, per nombrosos espanyolistes, molts d’ells amb càrrecs institucionals a l’Estat i també alguns d’ells a l’Església quan diuen «no a l’amnistia». En el ben entès que l’amnistia etimològicament ve del grec (amnestia, oblit / perdó) quan s’oposen a l’acte jurídic de l’amnistia, estan assumint el «ni oblit, ni perdó» dels altres ciutadans que ideològicament no pensen el mateix.
El clergue abolicionista Henry Ward Beecher va afirmar: «Dir «puc perdonar, però no oblidar» només és una altra forma de dir «no puc, perdona»»; ja que segons ell, el perdó només és real quan s’oblida del tot. Tanmateix els «Memorials democràtics»,........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
