El proppassat cap de setmana els noticiaris de les televisions i en general tots els mitjans de comunicació han intentat informar des de Ginebra de la trobada entre dirigents del PSOE i de Junts.
Dic que han intentat informar, perquè al final només ha transcendit en una nota de premsa el nom d’un diplomàtic salvadoreny que serà el verificador de les reunions entre ambdós partits, un fet insòlit en la història de la democràcia espanyola.
El paper de Santos Cerdan a l’aeroport fou patètic, semblava aquell masover que només pot parlar si l’amo de la finca li permet. La seva cara de pomes agres valia més que mil paraules. Estava totalment desconcertat davant l’allau de preguntes dels periodistes.
En tot moment el PSOE s’omplí la boca, tot afirmant que a la negociació hi hauria llum i taquígrafs. I ves per on, al cap d’un mes, l’opacitat és absoluta.
Ni tan sols els professionals de la comunicació van conèixer el lloc de la reunió, on diuen que fins i tot hi participà Carles Puigdemont. Per cert, hores després que el mateix expresident ja amenacés els socialistes. Afirmà que, en cas de no complir-se les seves demandes, podria donar suport a una moció de censura. I això que tot just Pedro Sánchez acaba d’anunciar el nou govern.
Seria curiós que Núñez-Feijóo arribés a la Moncloa de la mateixa manera que ho va fer l’actual president del govern. Un tripartit format per PP, Vox i Junts ja seria el cúmul dels despropòsits que vivim a Catalunya des de fa anys i als quals s’hi ha afegit el PSOE, per tal de collar set vots per a la investidura.
La premsa conservadora madrilenya fa tota mena d’especulacions sobre la reunió de Ginebra. I això crea mala maror no només en un determinat partit, sinó en general. El govern té l’obligació de generar confiança i amb aquesta mena de clandestinitat és tot el contrari.
Si ja representa un sacrifici per a molts socialistes la presentació de la llei d’amnistia, com a mínim caldria demanar transparència i saber si el PSOE continuarà empassant-se gripaus com l’exposició de motius redactada en l’esmentada llei.
A Catalunya l’independentisme té milers de seguidors, però no és majoritari. Si bé ERC des de l’anterior legislatura actua amb cert pragmatisme, Junts continua veient enemics arreu i volent sotmetre el PSOE a uns interessos que se centren bàsicament en la tornada a Catalunya de Carles Puigdemont sense l’amenaça de ser detingut.
El PSOE protagonitza tots els papers de l’auca al llarg d’aquests darrers mesos. Sánchez permeté els indults, malgrat les pressions de sectors molt potents de l’estat i ara amb l’amnistia pot governar un parell d’anys més, però pot situar el seu partit en un carreró sense sortida i amb una greu crisi interna molt difícil de superar a curt termini.
La discreció de qualsevol negociació no s’ha de confondre amb opacitat i submissió. Si ja és del tot curiós que les reunions entre dues formacions de les corts espanyoles se celebrin a Suïssa, més preocupant és que un desconegut diplomàtic salvadoreny hagi d’aixecar acta de les reunions, posant en dubte la credibilitat del PSOE i en certa manera de l’estat. Mentrestant, els ciutadans ignoren el contingut de les converses i com s’administren els seus vots. Hom té la impressió que els socialistes s’equivoquen i de valent, però el temps serà inflexible per a saber-ho de debò.
El PSOE s’equivoca
4
0
05.12.2023
El proppassat cap de setmana els noticiaris de les televisions i en general tots els mitjans de comunicació han intentat informar des de Ginebra de la trobada entre dirigents del PSOE i de Junts.
Dic que han intentat informar, perquè al final només ha transcendit en una nota de premsa el nom d’un diplomàtic salvadoreny que serà el verificador de les reunions entre ambdós partits, un fet insòlit en la història de la democràcia espanyola.
El paper de Santos Cerdan a l’aeroport fou patètic, semblava aquell masover que només pot parlar si l’amo de la finca li permet. La seva cara de pomes agres valia més que mil paraules. Estava totalment desconcertat davant l’allau de preguntes dels periodistes.
En tot moment el PSOE s’omplí la boca, tot afirmant que a la negociació hi hauria llum i taquígrafs. I ves per on, al cap d’un........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
