En menys de 72 hores he fet dues vegades el trajecte Blanes-Barcelona (anada) en transport públic. Tots dos viatges han estat una excepció en la meva dinàmica habitual, ja que acostumo (un costum millorable) a fer servir gairebé sempre el vehicle privat.
Potser, si visqués en un país on el transport públic funciones amb eficàcia i seguretat les dinàmiques serien diferents. Però, tenim el que tenim i, més tard o més aviat, amb el traspàs de Rodalies, tindrem el que tindrem. Millor? Pitjor? El temps ho dirà. Si acabem empitjorant sempre ens podrem consolar amb allò que diuen alguns: «mal per mal» que siguin «els nostres ineptes» els qui ho gestionin.
La primera de les dues experiències va ser un viatge en tren: Blanes-Arc de Triomf. Vaig descobrir el pas soterrani de l’estació blanenca que estalvia travessar les vies (com s’havia fet durant tants anys!) per accedir a les andanes. Fa tant de temps que no viatjava en un «rodalies» que tot just me’n vaig adonar ara. Un pas que millora substancialment la seguretat d’una estació que és quelcom més que la d’un poble: la veritable porta d’arribada en tren a la Costa Brava Sud. El viatge va transcórrer sense incidències, complint horaris de pas i d’arribada a Barcelona. Si no fos per algunes fortes batzegades laterals que recordaven les turbulències del transport aeri i les obres de reforç de les vies que en alguns trams del Maresme continuen intentant pal·liar els estralls periòdics dels temporals, quasi es podria homologar al desplaçament en un «rodalies» europeu i modern.
Un parell de dies després vaig repetir el trajecte Blanes-Barcelona (Sants) en un altre servei públic: un taxi. L’hora intempestiva a la qual ens obligava la connexió amb un «alta velocitat» m’hi va abocar sense alternativa. La llarga conversa amb el taxista em va posar al corrent d’alguns aspectes curiosos (controvertits?) de la seva feina. Em va cridar l’atenció la prohibició que tenen d’agafar passatgers pels viatges de tornada. Només excepcionalment poden romandre al lloc de destinació i recollir algú que viatgi en sentit contrari. Així, encara que només facis l’anada, els clients paguem anada i tornada. La sanció a qui enxampin saltant-se la «normativa», en el cas de Barcelona, pot arribar a 1.800 euros!
El que més em va interessar, però, d’aquest «conveni» és saber com afecta, també, als taxis de Blanes i Lloret. Un taxista amb llicència blanenca pot portar clients a la vila veïna no en pot carregar a Lloret per portar-los a Blanes. I viceversa. Això propicia que durant les mogudes nits d’estiu, després d’un servei d’anada hagin de tornar de vuit, tot i que les «estacions de taxis» estiguin plenes de clients esperant vehicles locals per fer el servei. Per això, més d’una vegada, colles de turistes perplexes (potser també excitats) els escridassen, els sacsegen i donen puntades de peu als vehicles.
Vull creure que podria haver-hi normatives més laxes i racionals. I no només per qüestions d’estalvi energètic. En quantes anades a destinacions freqüents com són els hospitals (Salt, Trueta, Calella, Mataró...) es podrien evitar dobles desplaçaments? No disposo de tota la informació possible, però amb la conversa de l’altre dia vaig entendre un xic més l’expressió: «el món del taxi». Un món i un servei públic, també prou complex... i millorable.
Trens i taxis
2
0
10.12.2023
En menys de 72 hores he fet dues vegades el trajecte Blanes-Barcelona (anada) en transport públic. Tots dos viatges han estat una excepció en la meva dinàmica habitual, ja que acostumo (un costum millorable) a fer servir gairebé sempre el vehicle privat.
Potser, si visqués en un país on el transport públic funciones amb eficàcia i seguretat les dinàmiques serien diferents. Però, tenim el que tenim i, més tard o més aviat, amb el traspàs de Rodalies, tindrem el que tindrem. Millor? Pitjor? El temps ho dirà. Si acabem empitjorant sempre ens podrem consolar amb allò que diuen alguns: «mal per mal» que siguin «els nostres ineptes» els qui ho gestionin.
La primera de les dues experiències va ser un viatge en tren: Blanes-Arc de Triomf. Vaig descobrir el pas soterrani de l’estació blanenca que estalvia travessar les vies........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
