Aquest cap de setmana, a Blanes s’ha inaugurat la il·luminació i una placa informativa de La Creu dels Pirates. Una iniciativa impulsada per la Regidoria de Patrimoni i Arxiu, des d’on contemplen que aquesta sigui la primera d’un seguit d’actuacions per donar a conèixer i valorar el patrimoni històric i cultural blanenc.

L’anomenada Creu dels Pirates és una mena de relleu enfonsat en forma de creu, ubicat al mur de llevant de la plaça de l’Església Parroquial. Molts blanencs desconeixen la seva existència i la majoria dels forasters encara més. Com a empremta monumental, potser no és extraordinària, però la llegenda que es va forjar al seu voltant té un enorme atractiu èpic, poètic i, és clar, històric.

Com tants pobles costaners, Blanes va patir durant segles les malifetes dels pirates, majoritàriament turcs. Qualificar-les de malifetes no deixa de ser un ensucrat eufemisme. Matances, segrestos, incendis, violacions... Realitzades de manera reiterada van aterrir als blanencs durant molts anys. El més sanguinari dels corsaris fou un tal Dragut.

La llegenda explica com els blanencs van capturar una nau pirata en heroic combat, com els vençuts van ser decapitats i com els seus caps dipositats dins la creu es van convertir en calaveres. La seva visió foragitava altres naus que es poguessin apropar. Per generar un efecte més dissuasiu, quan aquestes navegaven arran de costa, els veïns encenien dins els forats dels cranis llànties i espelmes, provocant, així, una visió encara més terrorífica.

La performance artística que durant dos dies i en quatre sessions nocturnes ha tingut lloc el passat cap de setmana va ser encarregada a dos grups amb contrastada trajectòria, no només local sinó arreu del territori: el grup de Teatre El Mirall i el Cor de Cambra Sota Palau. Implicat com estic en la primera entitat, ni faig ni em correspon fer la «critica» de l’espectacle. Vull, però, aprofitar aquest espai al Diari de Girona per posar en relleu la voluntat del nou equip de govern, tant pel que fa al Departament de Cultura com a l’esmentat d’Arxiu i Patrimoni, de tenir més en compte agents i entitats locals a l’hora d’organitzar i dissenyar propostes «lúdic-artístiques» al municipi.

A la veïna Lloret, pel que fa a «visites teatralitzades», ens porten un avantatge remarcable. Aquests darrers mesos, s’hi va desenvolupar La núvia del rom i encara una altra, al voltant de Sorolla i la seva petjada pictòrica lloretenca. Si allarguéssim la mirada en el temps, en trobaríem altres com les ja veteranes visites als Jardins de Santa Clotilde o al Cementiri Modernista. No es tracta pas de competir. Cada municipi té el seu patrimoni, la seva història, els seus governants... I el seu pressupost! I, és clar, la voluntat de prioritzar unes coses o unes altres. Això fa que, d’uns anys ençà, els blanencs que estem vinculats al món artístic mirem cap a Lloret amb una mica d’enveja. Tant de bo, doncs, aquesta inauguració de la Creu suposi una inflexió. Una nova fita en la voluntat de donar als agents culturals blanencs millors i més eines per expressar-se i desenvolupar-se. Tant de bo no es tracti d’un foc d’encenalls com els que tantes vegades encenen els equips de govern els primers mesos de les noves legislatures. Uns focs que, sovint i aviat, acaben apagats en les inèrcies i rutines de sempre.