Veurem en que acaba la sanció ( 30.000 euros) que la ACA vol aplicar a Lloret de Mar per haver sobrepassat els litres d’aigua permesos per habitant durant el mes de setembre. Sense tenir dades objectives a la ma, si es que en aquest cas se’n poden tenir, em sembla una sanció injusta. És el mateix que al·leguen des del municipi argumentant que, també el darrer mes de l’estiu, el numero d’habitants de la vila excedeix amb escreix el del cens municipal. El setembre, i encara més quan el “ bon temps” es perllonga com succeeix darrerament, cal aplicar criteris de correcció similars als que, suposo, ja s’apliquen els mesos de juny, juliol i agost. 10.000 habitants de més va tenir Lloret el setembre, segons el regidor d’aigües i clavegueram.

És possible quantificar l’excés de població que experimenten els municipis turístics durant els mesos més concorreguts? És possible de manera objectiva concretar-ne les xifres? Potser tècnics i experts em desmenteixin, però sembla un repte difícil d’assolir. Pel que fa a xifres d’ocupació hotelera, de càmpings, d’apartaments...potser es pugui afinar, més o menys. Però, i els passavolants? Els qui s’acosten, sobretot els caps de setmana, per passar un dia de lleure o de platja sense pernoctar? No fan servir sanitaris públics i privats? No augmenten les necessitats dels establiments de restauració?

Paral·lelament a les diverses mesures d’estalvi adoptades, els lloretencs volen apostar per augmentar l’ús d’aigua regenerada, més enllà de fer-la servir per regar jardins i netejar carrers. Un us que, tot i no arribar ni al 10% del possible, suposa ja actualment un estalvi del 23% d’aigua potable. Des de la Mesa Empresarial de Turisme reclamen poder connectar-se ,també, a la xarxa publica d’aigua regenerada i així complementar altres mesures que molts hotels ja han adoptat.

A propòsit de jardins i neteges: vaig passejar per Lloret el darrer cap de setmana amb motiu de la tradicional Fira Nadalenca dels Sants Metges. Vaig poder comprovar com no només a Blanes les voreres i cantonades de molts carrers, tant del centre com d’altres sectors , “ llueixen” de manera recurrent i abundant els regals de gossos i mascotes en forma d’excrements sòlids i líquids. I vaig pensar que sí, que, directa o indirectament, alguns propietaris d’aquests animals, a més d’incívics i marrans són, també, uns malbaratadors d’aigua.

Amb aquest problema de la manca de pluges hi ha una cançó popular mallorquina -la cantava Mª del Mar Bonet- que no em puc treure del cap : “ aigo, vos demanam, aigo...i vos Senyor mos dau vent i mos gireu ses espatlles i fais com qui no mos sent”. Sí, sempre podem suplicar la intercisió divina quan estem apurats! Com va fer el conseller Baltasar durant la sequera del 2008 quan, tot i el seu agnosticisme, en els funerals de l’abat Mn. Cassià Just va demanar a “ la Moreneta” que si podia fer-ho, fes alguna cosa. Fos pel que fos, al cap de pocs mesos la situació va començar a revertir i la controvertida proposta de transvasar aigua del Segre al Llobregat que proposaven des de la conselleria va acabar en paper mullat.

Invoquem! Resem! Sí, però posem en marxa i reactivem, també, totes les mesures terrenals que tinguem a l’abast per si l’ajuda divina es fa esperar.