Un dels aspectes més discutits de la participació espanyola al Congrés de la Haia celebrat del 7 a l’11 de maig de 1948 va ser l’elaboració de la llista de persones convidades. A les actes del Congrés figuren únicament quatre persones: Indalecio Prieto, Salvador de Madariaga, Josep Trueta i Josep Xirau. La veritat és que van ser alguns més els espanyols que van rebre invitació i que van arribar a ser presents a la Haia. Els promotors del Congrés de la Haia van ser la Unió Europea de Federalistes (UEF), el Comitè Europa Unida de Winston Churchill, la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, el Consell Francès per Europa Unida i els Nouvelles Equips Internationales (NEI) d’inspiració democratacristiana. Per agrupar totes aquestes entitats i donar coherència a la convocatòria, el juliol de 1947 es va crear el Comitè Internacional de Coordinació dels Moviments per a l’Europa Unida.
A la preparació del Congrés de la Haia, les diferents ànimes que convivien al Comitè Internacional de Coordinació dels Moviments per a l’Europa Unida van elaborar les seves propostes de convidats. En el cas espanyol, el Congrés es va preparar amb la idea que els delegats espanyols i dels països de l’Est d’Europa assistissin com a observadors per provenir de països no democràtics. Durant el dinàmic desenvolupament del Congrés de la Haia es va aprovar una moció per la qual s’elevava els membres observadors a congressistes de ple dret, de manera que els delegats que van entrar com a observadors van sortir del Congrés com a delegats de ple dret i havent exercit el dret de vot a les votacions de les resolucions finals. Tornant a l’elaboració de les llistes per definir els participants en el Congrés, es pot dir que dos actors van resultar especialment actius: per una banda, la Unió Europea de Federalistes i per altres Salvador de Madariaga que amb els seus excel·lents contactes a nivell internacional i amb els equips dels països més influents (Gran Bretanya, França i Països Baixos) va exercir les seves pròpies pressions i recomanacions.
El 9 d’abril de 1948 el president de la UEF, Henri Brugmans, visitava la seu del Govern basc a París per demanar criteri sobre la llista que havia preparat a aquest efecte. A la llista hi havia els noms d’Indalecio Prieto (en aquells moments president del PSOE a l’exili), Salvador de Madariaga, José María Gil Robles (que no va poder viatjar perquè se li va retirar el passaport a Madrid), Manuel Giménez Fernández (de la CEDA), el jurista Julio López Oliván, el doctor Gregorio Marañón, i el filòsof José Ortega y Gasset. Cal destacar que en aquesta primera llista no hi figurava cap català per integrar la delegació espanyola. Dies després de la reunió esmentada, el president de la UEF escrivia una carta a Francisco Javier Landaburu, cap visible de l’equip europeista del PNB que va impulsar la participació del Govern basc en tots els fòrums europeistes nascuts després de la Segona Guerra Mundial. En aquesta carta es plantejaven problemes per a la participació dels bascos al Congrés de la Haia. Segons figura a l’informe que Landaburu va realitzar sobre el Congrés de la Haia i les seves indagacions posteriors, el van portar a conformar-se la sòlida convicció que Madariaga havia pressionat el Comitè de Coordinació per evitar la presència del Govern basc al Congrés. Madariaga va defensar una representació més reduïda i conformada per personalitats a títol individual i no en representació dels Governs de la República a l’exili o dels Governs catalans i bascos a l’exili. Madariaga va defensar que ell havia estat convidat no com a espanyol sinó a «nivell internacional» i que la seva proposta la conformaven els noms d’Indalecio Prieto i José María Gil Robles per representar les dues famílies ideològiques predominants a Espanya i el professor Josep Trueta per ser una personalitat reconeguda internacionalment.
El resultat final de la participació espanyola al Congrés de la Haia de 1948 va ser fruit de moviments fins i tot en els mateixos dies del Congrés. Josep Trueta va figurar des del primer moment al Congrés per ser convidat per Madariaga. La relació d’amistat entre Trueta i Madariaga ja era consolidada en aquells moments. Cal recordar que Salvador de Madariaga va ser elegit primer president de la Internacional Liberal al seu congrés fundacional a Oxford l’abril de 1947. Oxford era la ciutat on Madariaga estava assentat i feia classes quan no s’absentava pels seus freqüents viatges. Madariaga i Trueta eren veïns a Oxford. Trueta es va exiliar a la Gran Bretanya el 1939 i va cobrar una reputació professional pel mètode de tractament de les ferides de guerra i l’evacuació de ferits de bombardejos. El ministeri de sanitat britànic el va nomenar conseller per a ferides de guerra i el 1940 va ser contractat per la Universitat d’Oxford, l’any 1943 la mateixa Universitat li va encarregar la direcció dels serveis d’accidents de la Radcliffe Infirmary i el 6 de maig del mateix any la Universitat li va concedir el títol de Doctor honoris causa. Trueta va viure amb la seva família a Oxford del 1940 fins al 1966 quan es va jubilar i va tornar a residir entre Barcelona i Santa Cristina d’Aro, a Catalunya. Trueta i Madariaga eren veïns i professors a Oxford i dedicaven molts diumenges a fer una passejada per parlar de política i de la necessitat de restaurar un sistema democràtic a Espanya. Ho feien des de la tolerància i un tarannà compartit liberal, però des de la discrepància en els anomenats «assumptes territorials». Trueta era catalanista de profundes conviccions mentre que Madariaga no amagava la seva visió jacobina a l’articulació de l’Estat i la consideració dels nacionalismes com a expressions d’un pensament incompatible amb la seva visió liberal de l’Estat-nació.
Segons consta al memoràndum que Francisco Javier Landaburu va escriure sobre la participació de la delegació basca al Congrés de la Haia, quan es van trobar amb Trueta aquest els va manifestar que hi era per una crida d’última hora de Madariaga que li va enviar un telegrama urgint-lo a assistir al Congrés per temor «a tenir una delegació espanyola molt minvada». La veritat és que Madariaga va maniobrar amb l’objectiu que la representació espanyola al Congrés de la Haia fos a títol individual i no de Governs. Això explica per què el Govern basc tenia problemes per participar en el Congrés de la Haia, problemes que va superar amb audàcia. Els màxims exponents del Govern basc es van presentar a la Haia sense invitació i en van acabar essent congressistes. Aquells anys, el govern català a l’exili era dèbil: Josep Irla tot just feia per sobreviure en el que és material i no va ser fins a l’any 1945 que va crear el primer govern on Carles Pi i Sunyer va destacar com l’home més ben relacionat en l’àmbit internacional.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
visit website
