És imminent la reforma de l’article 49 de la Constitució per esborrar la paraula disminuïts d’un redactat antic i poc afortunat. Amb pocs anys hem avançat molt en la integració social, laboral i política de les persones amb discapacitat. En la innovadora Llei d’integració social dels minusvàlids de 1982, promoguda per Ramon Trias Fargas (pare d’un fill amb síndrome de Down) encara s’utilitzava en el text legal la paraula «subnormal». Afortunadament, aquestes expressions (minusvàlid, subnormal) es van esborrar amb els anys del nostre llenguatge i dels textos legals. Quedava reformar la Constitució. Tot seguit un recordatori d’un esforç de consens en què vam deixar la feina enllestida l’any 2018.
El redactat a reformar de l’article 49 de la Constitució espanyola no s’aguanta per enlloc: «Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als que prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans». Què significava «previsió», «tractament», «rehabilitació»? Unes tendències i insinuacions perilloses i afortunadament ja superades.
16 d’octubre del 2018, fa poc més de cinc anys: la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, es reuneix amb els portaveus de la Comissió per a les polítiques integrals de la discapacitat. Era la meva última legislatura al Congrés i presidia aquella comissió. Ens planteja la necessitat de reformar l’article 49 de la Constitució i ens demana que la proposta de redactat surti per consens entre tots els grups parlamentaris que integren la comissió. Fa anys i anys, gairebé 25, que les principals organitzacions del món de la discapacitat, familiars i juristes clamen a favor d’un nou redactat de l’article 49, decent i d’acord amb els nostres temps. Singularment CERMI (Comitè espanyol de representants de persones amb discapacitat), el grup social ONCE i tantes i tantes entitats.
Aquell mateix dia 16 d’octubre de 2018 vaig convocar Mesa i portaveus de la comissió i tots els presents ens vam fer nostra la proposta. Una gran oportunitat perquè el parlament fos el lloc del consens en un assumpte que no podia tenir aprofitament partidista. Mans a l’obra: durant la segona meitat d’octubre de 2018 vam celebrar compareixences d’experts a la Comissió que ens van aportar coneixement i la reivindicació del sector. Vam anar acotant els marges pel consens.
Els portaveus i el president de la Comissió vam treballar propostes de redactat que van rebre el vistiplau de les direccions de tots els grups parlamentaris. Els dies 27 i 28 de novembre ens vam tancar a la Sala Sert del Congrés i vam acordar un text de consens, un nou redactat de l’article 49CE.
Ens vam fer la foto de l’acord que tots guardem amb afecte. En nom de tots els grups vaig traslladar el redactat al Govern (vicepresidenta i secretari d’estat de relacions amb les Corts) amb la seguretat que aquesta vegada una proposta de reforma constitucional puntual no seria element de confrontació partidista. La legislatura es va acabar abruptament el febrer de 2019 quan van guanyar les esmenes a la totalitat al projecte de pressupostos.
En la posterior legislatura (2019-2023), el Govern de Pedro Sánchez va presentar un projecte de reforma de l’article 49CE que en l’essencial reproduïa el text que va produir la comissió de les polítiques integrals de discapacitat aquella tardor de 2018. En aquell consens estaven tots els grups i molt ens vam cuidar tots que hi estigués el principal partit de l’oposició, el PP. Ignacio Tremiño, portaveu del PP a la comissió va estar des del minut 0 fins a l’última coma a la definició del text. Tremiño coneix bé el sector i ha tingut i té responsabilitats en la gestió de les polítiques de la discapacitat en el poder executiu (abans central, ara autonòmic).
En aquella mateixa legislatura vam aprovar la reforma de la llei electoral perquè persones amb discapacitat puguin exercir el dret actiu i passiu de sufragi. Va ser l’única llei que es va aprovar per unanimitat en aquella legislatura. Avui ja tenim una diputada amb síndrome de Dowm a les Corts Valencianes i conec persones amb discapacitat que voten amb molt més criteri i ganes que els que sempre hem tingut des dels 18 anys el dret de vot.
Aquell projecte de reforma constitucional no va arribar a bon port perquè el PP de Pablo Casado i Vox s’hi van oposar i van votar en contra del debat de totalitat i van deixar ferit el consens. El relat conspiratiu dels qui s’hi oposaven al PP i Vox era que una minoria de diputats o senadors (una desena part dels membres de cada cambra poden demanar un referèndum) aprofitarien la reforma per demanar un referèndum en el qual organitzarien un vot en contra de la reforma per desgastar la Constitució. Deliris de les bombolles mediàtiques i polítiques més desbarrants del Madrid irritat. Amb l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la presidència del PP, les coses es van posar a lloc. Alguns ja des de la societat civil vam fer de pont perquè la reforma fos possible. Govern i oposició la tenien pactada pel mes de juliol de 2023, però l’avançament d’eleccions la va tornar a aturar. S’ha de reconèixer que malgrat el clima de polarització (uns hi tiren més llenya que els altres, tot cal dir-ho) del moment polític, Feijóo ha honorat la seva paraula. Casado i el seu entorn es van equivocar.
Ni una persona amb discapacitat ni un familiar d’una persona amb discapacitat ni un professional que treballi al sector de la discapacitat podien entendre que no s’abordés urgentment la substitució d’un text arcaic i denigrant per un altre on es puguin sentir representades les persones amb discapacitat. L’èxit d’aquest text és l’èxit de tants governs, de diferents colors polítics, que han fet grans avenços en la integració social i laboral de les persones amb discapacitat.
Tots estem d’acord que avui no hi ha disminuïts als que se’ls hi ha d’aplicar polítiques de previsió i tractament? Si és així endavant la reforma que l’any 2018 ja vam consensuar i que ha quedat cinc anys aturada en els revolts de les repeticions electorals i uns errors avui ja superats.
Les persones (amb discapacitat), no disminuïts
3
0
07.01.2024
És imminent la reforma de l’article 49 de la Constitució per esborrar la paraula disminuïts d’un redactat antic i poc afortunat. Amb pocs anys hem avançat molt en la integració social, laboral i política de les persones amb discapacitat. En la innovadora Llei d’integració social dels minusvàlids de 1982, promoguda per Ramon Trias Fargas (pare d’un fill amb síndrome de Down) encara s’utilitzava en el text legal la paraula «subnormal». Afortunadament, aquestes expressions (minusvàlid, subnormal) es van esborrar amb els anys del nostre llenguatge i dels textos legals. Quedava reformar la Constitució. Tot seguit un recordatori d’un esforç de consens en què vam deixar la feina enllestida l’any 2018.
El redactat a reformar de l’article 49 de la Constitució espanyola no s’aguanta per enlloc: «Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als que prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans». Què significava «previsió», «tractament», «rehabilitació»? Unes tendències i insinuacions perilloses i afortunadament ja superades.
16 d’octubre del 2018, fa poc més de cinc anys: la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, es reuneix amb els portaveus de la Comissió per a les polítiques integrals de la discapacitat. Era la meva última legislatura al Congrés i presidia aquella comissió. Ens planteja la necessitat de reformar........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
