Aviat farà dos anys de la mort de Francesc Pardo, el darrer bisbe de Girona, i encara a hores d’ara el Vaticà no n’ha nomenat el successor. En reiterades ocasions ha semblat que l’arribada del nou bisbe era imminent i poca gent pensava que al cap de tants mesos encara no hi hauria el nou titular de la diòcesi.
L’endemà mateix de la mort de Francesc Pardo, el Col·legi de consultors va nomenar administrador el vicari general, Lluís Sunyer, en espera del nomenament del nou bisbe. Feia mesos que el Vaticà sabia que havia de buscar el relleu pel bisbat de Girona, perquè Pardo havia presentat la renúncia al càrrec quan va complir 75 anys. Mesos abans de morir, concretament el mes de gener, va anar al Vaticà a la visita «ad limina apostolorum», que es fa cada cinc anys, tot i que en aquella ocasió n’havien passat set des de l’anterior a causa de la pandèmia. En aquella visita, Pardo va intentar saber si el Vaticà ja havia triat el seu successor, però va tornar de Roma sense notícies al respecte. Això va fer pensar que continuaria en el càrrec durant algun temps, perquè hi ha altres bisbes que, després d’haver presentat la renuncia preceptiva en complir 75 anys, han continuat exercint les seves funcions, però al cap de pocs mesos l’estat de salut de Francesc Pardo es va complicar i va morir.
No és la primera vegada que el Vaticà triga en escollir un nou bisbe. A Girona mateix, quan el cardenal Narcís Jubany va ser elegit bisbe de Barcelona i va deixar la diòcesi gironina de la qual n’era el titular, la Santa Seu va trigar 21 mesos a nomenar bisbe Jaume Camprodon. També és cert que els nomenaments de Carles Soler i del mateix Francesc Pardo van ser relativament ràpids. Fins i tot, parlant d’un altre bisbat, també va ser ràpid el relleu a Solsona on el bisbe Xavier Novell va desertar del càrrec per casar-se i de pressa i corrents el Vaticà va encarregar al bisbe de Vic, Romà Casanova, que s’ocupés de la diòcesi fins que nomenessin el nou prelat, que va resultar ser Francesc Simó Conesa, que fins aleshores era bisbe de Menorca.
El bisbat de Girona és un dels més importants del país, compta amb 13 arxiprestats, 380 parròquies i 12 annexos. Actualment té 123 capellans, dels quals 7 resideixen en altres diòcesis. La seva gestió és complicada, com la de la majoria de bisbats grans, i per tant requereix que el seu CEO, si se’m permet el símil empresarial, tingui plens poders i en sigui el titular. Això, naturalment, sense desmerèixer la feina ben feta de l’actual administrador, que prou deu saber el que li costa, després de tants mesos d’interinitat.
Precisament al darrer ofici de Sant Narcís, Lluís Sunyer es va mostrar esperançat i va dir «estem a les portes de rebre un nou bisbe». Per tant, semblava que tenia confiança que en qüestió de dies o de setmanes hi hauria un nou prelat. Tanmateix, han circulat rumors en el sentit que el Vaticà ja tindria el nom del nou bisbe. Però, de moment, el nomenament no arriba.
Els temps de l’Església no són com els temps en què es mou la societat en general, però ara mateix es troba amb problemes semblants pel canvi de paradigma. Només cal mirar que a Girona hi ha més del doble de parròquies que de capellans, els oficis religiosos tenen poc seguiment de públic i de batejos n’hi ha cada cop menys. En definitiva, que l’església d’ara no té res a veure amb la que es van trobar els bisbes Jubany i Camprodon. I possiblement per això costa trobar la persona adient per liderar el bisbat gironí, perquè potser alguns que es postulen no tenen l’acceptació del Vaticà i d’altres que serien molt ben vistos per tothom no volen assumir-ne la responsabilitat.
Però tot i que la solució no és fàcil, no s’entén com una organització com l’Església Catòlica no ha estat capaç de proveir la plaça de bisbe i ha permès una interinitat de gairebé dos anys a la diòcesi de Girona.
Un bisbat sense bisbe
7
0
31.01.2024
Aviat farà dos anys de la mort de Francesc Pardo, el darrer bisbe de Girona, i encara a hores d’ara el Vaticà no n’ha nomenat el successor. En reiterades ocasions ha semblat que l’arribada del nou bisbe era imminent i poca gent pensava que al cap de tants mesos encara no hi hauria el nou titular de la diòcesi.
L’endemà mateix de la mort de Francesc Pardo, el Col·legi de consultors va nomenar administrador el vicari general, Lluís Sunyer, en espera del nomenament del nou bisbe. Feia mesos que el Vaticà sabia que havia de buscar el relleu pel bisbat de Girona, perquè Pardo havia presentat la renúncia al càrrec quan va complir 75 anys. Mesos abans de morir, concretament el mes de gener, va anar al Vaticà a la visita «ad limina apostolorum», que es fa cada cinc anys, tot i que en aquella ocasió n’havien passat set des de l’anterior a causa de la pandèmia. En aquella visita, Pardo va intentar saber si el Vaticà ja havia triat el seu successor, però va tornar........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Donald Low
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
