Els gironins havíem d’ignorar llavors aquell determinat territori. Els murs eren coronats amb unes incrustacions de vidres romputs, que el tema anava de defensa, i uns sentinelles gairebé immòbils vigilaven aquella terra militar. El pas del temps s’aprecia molt bé: ara hi tenim el Parc del Migdia, la Biblioteca Carles Rahola, el Jardí de la Pau, i molts habitatges que es poden emmirallar en un llac, com a testimonis ben cívics del canvi. Des d’ara, també, hi tenim una altra proclamació del canvi : una tija de ferro corten anuncia «Girona, terra de pau i treva» i enlaira notablement una magnífica escultura de marbre, obra de l’escultora Pia Crozet, que representa el colom de la pau. Una nova escultura sempre es mereix la deguda atenció per la seva aportació a la construcció de la urbs que ens varen ensenyar els antics i que sempre admet unes aportacions a la democratització de l’art. L’activitat creadora i la voluntat política poden donar caràcter propi als espais urbans, tan quotidians, tan amoïnats pel dia a dia.

El nom de «Pau i treva» era el moviment social que al segle XI es va originar a Catalunya a l’àmbit de l’Església, amb la personalitat de l’abat Oliba, per acabar les violències contra la pagesia que exercien els clans senyorials. Pau i treva va ser un vertader concili de pau.

L’escultura de Pia Crozet s’incorpora així al patrimoni artístic que es pot contemplar a la via pública de Girona i també s’incorpora al «Projecte apadrinem escultures» que des de l’any 2001 és treballat per l’associació Amics de la Unesco de Girona. Apadrinar una escultura significa tenir-la present en atencions diverses, des del propòsit de tenir-ne cura material fins a organitzar alguna celebració cultural o festiva per mantenir viu el missatge de l’escultura, el fet històric que representa, una memòria del seu autor o altres circumstàncies que els padrins poden atendre o crear; els centres educatius ja tenen una gran traça en apadrinar les escultures que s’escauen en els seus entorns.

La nova escultura Girona, terra de pau i treva, obra de Pia Crozet, és apadrinada per la direcció de la biblioteca Carles Rahola, que així donarà una càlida benvinguda als seus lectors, justament al pas de la seva porta. El veïnatge del colom de la pau amb la biblioteca que porta el nom de Carles Rahola ja pot suggerir unes reflexions sobre uns records històrics que mai no es divulgaran prou sobre la vida del gironí il·lustre que va ser executat per uns guanyadors d’aquella Guerra Civil Espanyola.

Pia Crozet és l’escultora que amb el seu treball reconegut s’ha guanyat el privilegi d’una gran amistat amb els coloms blancs i els fa estimar, els esculpeix en aquell moment màgic del seu moviment d’ales i ens interpel·la íntimament: qui sap si ara arriben, aquests coloms, o si es preparen per marxar, que només han vingut a picar quatre besses. Hem de pensar i desitjar que aquest colom gironí i el seu símbol acaben d’arribar i els volem aquí per sempre, ben estimats com el millor dels recordatoris que la pau no és un repòs, a la migdiada de la Història, sinó una actitud, una voluntat de treballar-la. Per arribar, tal com deien els antics, a «fer més gentil la vida en el món.»