Dimarts vaig assistir a un debat a l’Ateneu Vall del Terri sobre la transició energètica. Vam debatre la necessitat d’actuar, de trencar barreres culturals de forma que es pugui canviar la forma de consumir i no es freni la implantació massiva de parcs fotovoltaics i eòlics. Vaig explicar la meva teoria del benestar marginal: que tothom està confortable amb el que té i no vol fer cap esforç per canviar els seus hàbits. Els vaig dir que aquesta actitud canviarà quan es percebi que perdem benestar i que, encara que no ho veiem, això ja ha començat: només cal veure la pèrdua de qualitat en ensenyament, en salut i en poder de compra.
També cal preguntar-se per què darrerament veiem tantes manifestacions al carrer, siguin de pagesos, transportistes, infermeres... Tothom percep que les coses van a menys, però ningú vol canviar res. Per tant, el resultat, els vaig explicar, és que el benestar continuarà anant enrere i, potser, un dia estarem tan avall que haurem d’acceptar fer canvis en la nostra vida, defensant una millora, introduint valors perduts en les darreres dècades.
En Pere Roura, físic i professor de la UdG, va explicar que els impactes dels parcs solars i eòlics són suportables des del punt de vista ambiental. Fins i tot va mostrar un estudi on es veia com el cens d’aus havia millorat on hi havia parcs fotovoltaics.
En el torn de preguntes es va començar a veure on era el problema al poble. Resulta que hi ha un projecte per posar un parc de 20 MW al municipi, de forma que els veïns se n’han assabentat perquè els promotors del parc han signat documents de lloguer de camps a pagesos a canvi d’una remuneració determinada. Es queixaven que se n’han hagut d’assabentar de forma no oficial i que no es podia permetre un parc així.
Abans d’anar al debat havia calculat les necessitats d’energia del municipi i la potència fotovoltaica que es necessitaria per generar-la. El poble té 2.500 habitants i té un ús directe i indirecte d’energia, a través dels béns i serveis que utilitza, de 55.117 MWh a l’any que, per generar-la amb energia fotovoltaica necessitaria una potència fotovoltaica de 34 MW. Al poble tenen 130 instal·lacions amb plaques solars al teulat amb una potència mitjana de 7 kW, per tant, una potència total agregada de 910 kW. Tenir al territori un parc de 20 MW s’hauria de veure com a factor positiu en lloc de negatiu, perquè els apropa l’objectiu final com a poble.
Les preguntes van venir de tots costats. A qui representeu vosaltres?, ens van demanar. A mi mateix, no represento ningú, vaig respondre. És que les plaques escalfen el clima perquè sota la placa la temperatura és més elevada, van dir. Els vam respondre que la placa té un rendiment del 20%, que un 10% es reflecteix i que, per tant, un 70% s’ha de transformar en calor que escalfa la placa. Però si hi ha una radiació de 800 W/m², per exemple, la placa n’absorbeix 240 W/m², transformant en calor 560 W/m². Sense la placa la transformació en calor per radiació seria de 800 W/m². És clar que, si la placa està sobre una teula, l’escalfarà, però menys que si no hi ha la placa i rep la radiació directa del sol. Tot el contrari en un parc a terra, on la distància entre la placa i el terra és prou gran perquè la calor radiant no arribi a terra. L’exemple és l’augment d’aus o l’aprofitament de l’ombra per part dels animals, també l’ús cada vegada més estès per protegir les vinyes, els fruiters i altres cultius de la radiació solar, el millor ús que es pot fer en agricultura.
El principal argument en contra va ser el que una empresa de fora ve i s’aprofita del paisatge pel seu benefici i se l’emporta. Ens roben el valor del paisatge. Per un costat, la part negativa del paisatge és subjectiva, no tothom ho veu negatiu. Per altra banda, es poden posar tanques d’arbres amb 3 m d’altura en el cas que hi hagi veïns i no vulguin veure l’impacte de les plaques. Finalment, els vaig preguntar: no accepteu que les empreses que teniu al polígon industrial tinguin beneficis i se’ls emportin? Han construït naus que han trinxat els camps. La llei actual d’energies renovables preveu que l’empresa posi a disposició de la gent el 20% del capital, una mesura amb zero resposta on s’ha fet, que només dilata els permisos. On és la diferència? Que en la indústria hi veieu les contraprestacions en forma de llocs de treball i en les plaques solars no. Doncs cal demanar-les. L’ajuntament cobrarà per aquest parc uns 1,2 milions d’euros per llicència d’obres i continuarà cobrant cada any impostos com el BICE i l’IAE. Però és que de l’ajuntament els ciutadans no en veiem res, em van dir. No és cert, però és una realitat que les despeses dels ajuntaments no es reparteixen en beneficis iguals per a tothom.
Ho vaig proposar aquí fa molt temps: l’ajuntament pot fer un xec virtual equivalent als ciutadans de forma que rebaixi les taxes d’aigua i escombraries. Però, per sobre de tot, cal que es negociïn compensacions amb l’empresa. Per exemple ajudant a fer un parc fotovoltaic a terra per donar electricitat a la resta d’habitatges, empreses i comerços que no en poden posar a teulades. L’empresa podria fer el projecte d’acord amb la distribuïdora elèctrica local i generar una bona part de l’electricitat necessària del poble amb un o dos parcs petits (per exemple de 500 kW) a terra al costat del poble. En el futur, amb la disminució de costos de les bateries podrien acabar fent el poble autònom elèctricament. Però per fer això cal ser positiu i voler veure les coses de forma resolutiva, mirant més enllà. En aquest poble es pot fer perquè l’empresa distribuïdora és local i no és Endesa, essent molt més fàcil el tràmit.
Aquest projecte en forma de cooperativa es podria fer de forma híbrida amb una aportació de 700 euros per cada un dels 425 habitatges que participarien, rebent l’energia dels 0,5 kW gratis des del primer moment, amb 24 comerços amb una aportació de 4.000 euros cada un per una potència de 10 kW, i amb l’ajuntament amb una aportació de 19.000 euros per una potència de 50 kW. Ambdós, comerços i ajuntament tindrien una energia a un preu de 71 €/MWh, molt competitiu. També es pot dissenyar amb bateria donant 2 kW als habitatges a 152 €/MWh en hores punta de 18 h a 22 h. Això és fàcil negociar-ho amb una companyia que es dedica a construir i finançar parcs, i més fàcil si enmig hi ha una distribuïdora local que pot acabar sent la comercialitzadora. Aquest exemple de comunitat local distribuïda amb parc a terra és la millor forma d’avançar ràpidament en la transició al costat de grans parcs. Anem per feina, o esperem que el benestar caigui més avall?
El parc fotovoltaic no desitjat
7
9
04.02.2024
Dimarts vaig assistir a un debat a l’Ateneu Vall del Terri sobre la transició energètica. Vam debatre la necessitat d’actuar, de trencar barreres culturals de forma que es pugui canviar la forma de consumir i no es freni la implantació massiva de parcs fotovoltaics i eòlics. Vaig explicar la meva teoria del benestar marginal: que tothom està confortable amb el que té i no vol fer cap esforç per canviar els seus hàbits. Els vaig dir que aquesta actitud canviarà quan es percebi que perdem benestar i que, encara que no ho veiem, això ja ha començat: només cal veure la pèrdua de qualitat en ensenyament, en salut i en poder de compra.
També cal preguntar-se per què darrerament veiem tantes manifestacions al carrer, siguin de pagesos, transportistes, infermeres... Tothom percep que les coses van a menys, però ningú vol canviar res. Per tant, el resultat, els vaig explicar, és que el benestar continuarà anant enrere i, potser, un dia estarem tan avall que haurem d’acceptar fer canvis en la nostra vida, defensant una millora, introduint valors perduts en les darreres dècades.
En Pere Roura, físic i professor de la UdG, va explicar que els impactes dels parcs solars i eòlics són suportables des del punt de vista ambiental. Fins i tot va mostrar un estudi on es veia com el cens d’aus havia millorat on hi havia parcs fotovoltaics.
En el torn de preguntes es va començar a veure on era el problema al poble. Resulta que hi ha un projecte per posar un parc de 20 MW al municipi, de forma que els veïns se n’han assabentat perquè els promotors del parc han signat documents de lloguer de camps a pagesos a canvi d’una remuneració determinada. Es........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
